fres
Páginas: 5 (1140 palabras)
Publicado: 8 de noviembre de 2014
LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL.
La necessitat d’una reforma agrària ja la coneixem per informes del segle XVII i n’havien escrit els il·lustrats del segle XVIII, com Jovellanos, que veien aquesta necessitat pel camp espanyol i que els liberals van intentar posar en pràctica.
La reforma agrària liberal va ser un procés llarg, diversos cops aturat, que podem dividir en varies fases:
Durantels anys 1808-1814, amb les Corts de Cadis i el regnat de José I Bonaparte (al territori controlat pels francesos)
Entre 1820-1823 amb el Trienni Liberal
Durant el regnat d’Isabel II,
Des de 1835 fins 1840, primer amb Mendizábal
durant el Bienni Progressista de 1854 a 1856 amb Madoz.
La reforma agrària va consistir en l’abolició del règim senyorial, la supressió dels mayorazgos i altresvinculacions patrimonials i les desamortitzacions eclesiàstica i civil.
Va afectar als grups privilegiats de l’antiga societat estamental, la noblesa (supressió dels señorios1 i el mayorazgos2) i el clero (desamortitzacions, desaparició del delme...).
L’abolició del règim senyorial, es va iniciar a les Corts de Cadis i va acabar amb la llei d’agost de 1837, tenint com a referència les experiènciesde 1812 i 1823. Es van suprimir els drets senyorials i altres carregues a les que estaven subjectes els pagesos. El senyor ja no podia impartir justícia (perdent les seves atribucions jurisdiccionals) però si el pagès no podia demostrar documentalment la propietat sobre la terra, aquesta era adjudicada a la noblesa que interposava molts plets per a demostrar ser propietària. Molts senyoriesjurisdiccionals es van convertir en terres solariegas3.
La desvinculació (supressió de mayorazgos, patronats, etc. es a dir del fet jurídic que prohibia la lliure disposició d’un bé pel seu propietari, la vinculació havia beneficiat des del segle XV a l’augment del patrimoni de la noblesa, l’Església, els monestirs, etc...) també s’havia iniciat a Cadis. Finalment, el 1837 s’alliberen definitivamentles terres dels patrimonis vinculats i els seus propietaris poden vendre-les sense traves. Gran quantitat de terres van sortir al lliure mercat per a ser comprades pel millor postor.
Les desamortitzacions de terres van ser practicades des del govern de Godoy (1798) com a mitjà per a aconseguir recursos per a l’Estat amb la venda de les terres de l’Església i els Ajuntaments. Va continuardurant la Guerra de la Independència (tant amb Josep I com amb les Corts de Cadis) i assolí el seu punt culminant el 1836 amb la Desamortització eclesiàstica de Mendizábal i el 1855 amb la Desamortització civil (o municipal) de Madoz.
Les desamortitzacions van tenir per objecte reduir el Deute Públic de l’Estat, ja que la situació de la guerra d’independència primer i la guerra carlista després,havien debilitat la situació econòmica. També amb l’arribada al poder dels liberals es pretenia que accedís a les subhastes de terres una classe mitjana rural, que enriquida amb aquestes mesures liberals recolzaria la causa liberal.
Les terres confiscades a l’Església o als Ajuntaments per l’Estat van ser venudes en pública subhasta, però no van ser els pagesos sinó la burgesia urbana i l’antiganoblesa qui van comprar les terres augmentant el poder de les classes terratinents.
Altres mesures de la reforma agrària liberal van estar encaminades al lliure funcionament del mercat i de l’economia: l’abolició dels privilegis de la Mesta4 (1836), el dret a tancar els camps i la lliure explotació de muntanyes, llibertat d’arrendaments agraris, d’emmagatzematge, de preus i de comerç interior. A mésa més, es va produir l’abolició dels gremis i la implantació de la llibertat d’indústria i comerç i l’eliminació de duanes interiors van completar el marc legislatiu que implantava el liberalisme econòmic a Espanya. El 1868, al Sexenni Democràtic es va començar a encunyar una moneda única i oficial, la pesseta.
El balanç de la Reforma agrària liberal és el següent:
No es pot parlar d’una...
La necessitat d’una reforma agrària ja la coneixem per informes del segle XVII i n’havien escrit els il·lustrats del segle XVIII, com Jovellanos, que veien aquesta necessitat pel camp espanyol i que els liberals van intentar posar en pràctica.
La reforma agrària liberal va ser un procés llarg, diversos cops aturat, que podem dividir en varies fases:
Durantels anys 1808-1814, amb les Corts de Cadis i el regnat de José I Bonaparte (al territori controlat pels francesos)
Entre 1820-1823 amb el Trienni Liberal
Durant el regnat d’Isabel II,
Des de 1835 fins 1840, primer amb Mendizábal
durant el Bienni Progressista de 1854 a 1856 amb Madoz.
La reforma agrària va consistir en l’abolició del règim senyorial, la supressió dels mayorazgos i altresvinculacions patrimonials i les desamortitzacions eclesiàstica i civil.
Va afectar als grups privilegiats de l’antiga societat estamental, la noblesa (supressió dels señorios1 i el mayorazgos2) i el clero (desamortitzacions, desaparició del delme...).
L’abolició del règim senyorial, es va iniciar a les Corts de Cadis i va acabar amb la llei d’agost de 1837, tenint com a referència les experiènciesde 1812 i 1823. Es van suprimir els drets senyorials i altres carregues a les que estaven subjectes els pagesos. El senyor ja no podia impartir justícia (perdent les seves atribucions jurisdiccionals) però si el pagès no podia demostrar documentalment la propietat sobre la terra, aquesta era adjudicada a la noblesa que interposava molts plets per a demostrar ser propietària. Molts senyoriesjurisdiccionals es van convertir en terres solariegas3.
La desvinculació (supressió de mayorazgos, patronats, etc. es a dir del fet jurídic que prohibia la lliure disposició d’un bé pel seu propietari, la vinculació havia beneficiat des del segle XV a l’augment del patrimoni de la noblesa, l’Església, els monestirs, etc...) també s’havia iniciat a Cadis. Finalment, el 1837 s’alliberen definitivamentles terres dels patrimonis vinculats i els seus propietaris poden vendre-les sense traves. Gran quantitat de terres van sortir al lliure mercat per a ser comprades pel millor postor.
Les desamortitzacions de terres van ser practicades des del govern de Godoy (1798) com a mitjà per a aconseguir recursos per a l’Estat amb la venda de les terres de l’Església i els Ajuntaments. Va continuardurant la Guerra de la Independència (tant amb Josep I com amb les Corts de Cadis) i assolí el seu punt culminant el 1836 amb la Desamortització eclesiàstica de Mendizábal i el 1855 amb la Desamortització civil (o municipal) de Madoz.
Les desamortitzacions van tenir per objecte reduir el Deute Públic de l’Estat, ja que la situació de la guerra d’independència primer i la guerra carlista després,havien debilitat la situació econòmica. També amb l’arribada al poder dels liberals es pretenia que accedís a les subhastes de terres una classe mitjana rural, que enriquida amb aquestes mesures liberals recolzaria la causa liberal.
Les terres confiscades a l’Església o als Ajuntaments per l’Estat van ser venudes en pública subhasta, però no van ser els pagesos sinó la burgesia urbana i l’antiganoblesa qui van comprar les terres augmentant el poder de les classes terratinents.
Altres mesures de la reforma agrària liberal van estar encaminades al lliure funcionament del mercat i de l’economia: l’abolició dels privilegis de la Mesta4 (1836), el dret a tancar els camps i la lliure explotació de muntanyes, llibertat d’arrendaments agraris, d’emmagatzematge, de preus i de comerç interior. A mésa més, es va produir l’abolició dels gremis i la implantació de la llibertat d’indústria i comerç i l’eliminació de duanes interiors van completar el marc legislatiu que implantava el liberalisme econòmic a Espanya. El 1868, al Sexenni Democràtic es va començar a encunyar una moneda única i oficial, la pesseta.
El balanç de la Reforma agrària liberal és el següent:
No es pot parlar d’una...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.