Genealogia de la moral

LA GENEALOGIA DE LA MORAL

Friedrich Nietzsche

Cristina Badalona

FILOSOFIA

2n BAT

ÍNDEX

Introducció

Friedrich Nietzsche

L’obra: La genealogia de la moral

El pensament

L’origen de bo, dolent i pervers“

Segons les cultures

Segons la religió

Conclusions

Webgrafia

1. INTRODUCCIÓ

En la Genealogia de la moral, Friedrich Nietzsche intentatrobar els orígens de conceptes com “bo”, “dolent” o “pervers”. Per aconseguir-ho, analitzarà una per una les definicions que es van atribuir a aquests mots al llarg dels temps. D’aquesta manera, es pot arribar a comprendre l’evolució del seu significat fins als nostres dies

2. FRIEDRICH NIETZSCHE

3. “L’ORIGEN DE BO, DOLENT I PERVERS

Per entendre millor el significat i de la moral, cal queens centrem en els seus orígens, en el naixement de la moral.

Des d’un principi, sembla encertat creure que “bo” és atribuït a “unes accions que no eren egoistes” de la mà de les mateixes persones que es se’n beneficiaven. A mesura que passa al temps, aquesta hipòtesi s’oblida. Al fer ja tan temps que les accions no egoistes reben per costum el nom de bones, s’arriba a la conclusió de que ellesmateixes, per si soles, són tots els significats de “bo”. Aquesta afirmació recorda lleugerament al racionalisme de Hume. En el seu moment, es deuria creure que analitzar l’origen més profund de “bo” ens hauria dut a unes afirmacions poc comprensibles i, per tant, es va concloure que les pròpies accions contenen per si sol tots els significats del judici.

Però la gran qüestió de tot això és lasegüent: qui va originar el concepte bo? Segons l’autor van ser els nobles. Ells es van batejar “els bons”, aquells que eren poderosos, rics... Automàticament tot allò referent als plebeus va esdevenir vulgar i baix, es va convertir en “dolent”. Ells mateixos van crear aquests valors sense importar-los el profit. A partir d’aquí, podem dir que bo no és només allò no egoista, ja que són realment elsno aristòcrates els que parlen d’egoisme.

Fins ara, podem extreure una conclusió: Es crea el concepte bo, aquest significa “acció no egoista” però aquesta acció s’ha d’haver oblidat. Com pot ser que s’hagi oblidat? Això significaria que en algun moment s’han deixat de fer aquestes accions. Per solucionar-ho, haurem de dir que no s’han oblidat sinó que han esdevingut quotidianes al llarg deltemps.

SEGONS LES CULTURES

A partir d’aquí, analitzarem etimològicament el concepte “bo” segons diferents cultures:

• Alemanya: “schlecht” significa dolent. El símil”schicht” vol dir senzill, simple. Aquest anava atribuït a l’home senzill, vulgar, contraposat al noble. Podem veure com el plebeu té una connotació negativa segons aquests significats.

• Grega: Έσθλóσ, el noble,prové a la vegada de la descripció d’allò que és, que existeix, que té realitat. La paraula serà un tòpic per l’aristocràcia. Però en la decadència d’aquest grup social, serà un nou terme dirigit als nobles: madur i dolç.

Tanmateix, δειóς i κακóς van dirigits al plebeu vergonyós, dolent, vulgar, mentre que αγαθóς significa noble i bo alhora. Aquí tenim un nou exemple de com els judicisnegatius formen part dels plebeus i els positius a la noblesa.

• Llatina: El mot malus (símil del grec μέλας > negre) podia anar dirigit a les persones de pell i cabell fosc. Aquest mot serviria per veure com la gent de pell clara que vivia al territori italià eren considerats per ells mateixos els bons i els possibles ocupants de pell fosca passaven a ser els dolents. La mateixa distinció decolor passava amb altres cultures com els celtes.
Per altra banda, bonus, que antigament era duonus, significa aquell que fa la guerra. La paraula bellum (guerra), doncs, podria contenir el duonus esmentat anteriorment. D’aquesta manera podrem entendre que era comprensible que, els romans, una cultura bèl·lica per excel·lència, introduís dins de bo quelcom relacionat amb la batalla....