genetica

PRÀCTICA 1.

INTRODUCCIÓ A LA
BIOLOGIA
I
MORFOLOGIA DE
DROSOPHILA.
http://www.bslave.nl/cms/photos/bslave%20

INTRODUCCIÓ A LA BIOLOGIA I MORFOLOGIA DE DROSOPHILA.

Objectiu

L’objectiu principal d’aquesta primera pràctica és el de familiaritzar-se amb el cicle
vital i la morfologia de les diferents fases del desenvolupament de Drosophila. Els
coneixements adquirits en aquestapràctica són fonamentals per al desenvolupament de
la resta de pràctiques on s’utilitza aquest material biològic.
Introducció

Drosophila melanogaster, coneguda vulgarment com la mosca del vinagre o de la
fruita, és un material excel·lent de laboratori i, per això, ha jugat un paper molt
important en el desenvolupament de la Genètica. Entre els múltiples avantatges que
ofereix, en destaquen elseu manteniment senzill i econòmic, que permet conservar un
gran nombre de soques interessants per les seves característiques genètiques d’una
forma rutinària, la capacitat de produir un nombre de descendents molt elevat en una
sola generació i la gran varietat de mutants fenotípics que se’n coneixen. A més a més,
les larves de Drosophila, com les d’altres dípters, tenen en les seves glàndulessalivals
cromosomes politènics. Aquests cromosomes gegants permeten realitzar estudis
citogenètics molt precisos.
El cicle vital de les espècies del gènere Drosophila

Les drosòfiles són dípters holometàbols que durant el seu desenvolupament passen per
les fases d’ou, larva, pupa i, finalment, insecte adult (Figura 1). La durada del seu cicle
de vida depèn de diversos factors ambientals,tals com la temperatura i la humitat. A
una temperatura de 25 °C i a una humitat relativa del 60%, el cicle de D. melanogaster
des d’ou a adult és d’uns 9 dies; mentre que a 20 °C és d’uns 15 dies. La taula 1 mostra
una cronologia aproximada del desenvolupament de D. melanogaster a 25 °C.

Figura 1. Cicle vital de Drosophila melanogaster.

Després de l’aparellament, la fecundació dels ousté lloc dins l’úter. A continuació es
produeix la posta dels ous (o ovoposició) i l’ou és dipositat a l’exterior. Al cap d’unes
hores, en les quals té lloc una gran proliferació i reorganització cel·lulars, de l’ou
n’eclosiona una larva petita i blanca, molt activa i voraç (Taula 1). El creixement ràpid
de la larva li produeix dues mudes successives, al final de les quals s’obtenen lesanomenades larves de tercer estadi. Aquestes larves perden mobilitat de forma
progressiva i, finalment, es fixen al substrat i comencen a transformar-se en insectes
adults (Taula 1): és la pupació. Les pupes es distingeixen perquè la coberta externa de la
larva es va endurint i enfosquint progressivament, fins a adquirir una tonalitat
groguenca o ataronjada. Un cop ha acabat la metamorfosi, querequereix la degradació i
reabsorció dels teixits de la larva i la producció de nous òrgans a partir d’unes
agrupacions cel·lulars larvàries anomenades discs imaginals, l’insecte adult trenca la
coberta de la pupa i n’emergeix. Immediatament després de l’emergència, els insectes
adults es reconeixen fàcilment perquè no estan completament pigmentats i les seves ales

encara no s’han desplegat.Taula 1. Cronologia del desenvolupament de D. melanogaster a 25 °C.

Hores

Dies

0

0

fecundació: embrió

22

1

eclosió: primer estadi larvari

47

2

primera muda: segon estadi

70

3

segona muda: tercer estadi

118

5

formació del puparium

119

5

puparium groc

120

5

puparium pigmentat

122

5

muda prepupal

130

5,5

167

7184

7,5

214

9

Estadi del desenvolupament

formació del cap, ales i potes
pigmentació dels ulls
pigmentació de les quetes
emergència: adult amb les ales plegades

Característiques de l’insecte adult. Identificació dels sexes.
Per poder realitzar encreuaments en condicions controlades s’han de reconèixer
inequívocament els sexes i conèixer el temps a partir del qual els...