Globalización


INTRODUCCIÓ : Què és la globalització?

Com diu l’escriptor Carlos Taibo “globalitzar significa estendre-ho tot cap a totes bandes".
Per una banda la globalització és un procés conduit pels mercats i les empreses (actors privats) que afecta a tota la població mundial. Per l’altra la creixent complexitat de l’era en que s’està produint aquest procés fa que la globalització esdevingui moltpolifacètica.
Es difícil assenyalar clarament uns fets en concret com a desencadenants del procés de la globalització. I ho és també, en part, pel fet que encara ens trobem dins aquest procés global. Alguns experts situen el seu inici aproximadament a l’any 1991 amb la caiguda del bloc soviètic i el final de la guerra Freda l’any 1989. Aquest fet sumat al procés de descolonització que s’haviaproduït arreu del món i que tingué el punt àlgid a la dècada dels anys seixanta amb la independència del Marroc , Líbia, Tailàndia.. obtingué com a conseqüència l’exportació del model d’Estat a tot el mapa mundial.
Aquests canvis que s’estan produint encara a dia d’avui, no ha arribat ni de bon tros, al seu final sinó que se’ns presenten en conjunt com un fenomen imprevisible i gairebéingovernable amb unes conseqüències molt diverses. Tot un camí accelerat cap a la complexitat.
El procés de globalització es pot explicar com a un procés d’acceleració de les formes de mercat preexistents que en conjunció i en part com a conseqüència de la revolució tecnològica han malmès el medi ambient d’una forma quasi irreversible en aproximadament trenta vuit anys (alguns experts han situatl’any 1972 com a moment de la història en que s’inicià la consciència del problema mediambiental (Conferència d’Estocolm de les Nacions Unides).
La revolució tecnològica que s’ha produït de manera accelerada en els últims quaranta anys resulta vital per a comprendre el procés mundialitzador.
Aquesta revolució ha conduit al que ara anomenem l’era de la informació, les conseqüències de la qual hanfet aparèixer fenòmens sociològics inaudits.
Les possibilitats de la comunicació humana, gràcies al desenvolupament tecnològic, han augmentat fins a uns nivells propis de la ciència ficció tant a nivell intraestatal com interestatal.

Donat que tots aquests canvis s’han produït en un període de temps molt breu (en comparació al ritme que ens tenia acostumats la història), s’ha generat unaespècie de caos controlat mitjançant les institucions, que alhora han sobrepassat els límits estatals fent necessària l’aparició d’organismes internacionals que reforcin el control dels estats que sovint es veuen desbordats tant per les fluctuacions financeres o els fenòmens transnacionals, com pel camp de la salut etc., i cal esmenar l’aparició d’ organitzacions internacionals que s’encarreguentambé, i sobretot, de mantenir un cert clima de semi pau i controlar l’actual capacitat de destrucció de l’armament de que disposen alguns estats. Així doncs els governs estatals han presentat al llarg d’aquest procés clares incapacitats de controlar els canvis dins el territori, esdevenint així subjectes passius davant d’aquest seguit de canvis.

CONTEXT

Un cop explicada aquesta complexíssimabarreja de factors hem centraré a explicar els que considero més fonamentals i per a fer-ho cal començar situant-se en el context de l’època:
El panorama mundial l’any en que va començar la guerra freda (1948) era poc cohesionat a nivell internacional en comparació amb l’actualitat, però tot i així l’idea de l‘uniformització començava a prendre força amb els dos grans blocs en guerra queacumulaven un gran poder de destrucció.
La guerra freda entre el bloc capitalista (EUA, França, Gran Bretanya, Alemanya occidental, Luxemburg, Bèlgica, Canadà...) i el bloc soviètic comunista (URSS, Alemanya Oriental, Hongria, Romania, Bulgària...) va durar gairebé quaranta anys (1948-1989) (encara que des de la revolució russa de 1917 havia passat per fases d’enfrontament latent o obert) fou, per...