guerra civil espanyola

GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936 – 39)
La Guerra Civil Espanyola és l’esdeveniment que més ha marcat la història d’Espanya del s. XX. De fet es pot afirmar que és el conflicte més cruel de tota la història contemporània d’un país. Una guerra que va dividir la societat espanyola en 2 bàndols pràcticament irreconciliables. Una guerra que també va fer aparèixer dos models d’estat a les zonesenfornades, d’una banda un règim polític inspirat en els feixismes europeus (zona insurrecte o “nacional”), i d’altra banda un règim republicà d’esquerres on un sector dels socialistes, els comunistes i els anarquistes van protagonitzar un intent de revolució social amb l’objectiu de produir canvis radicals en la societat espanyola. D’aquestes dues Espanyes “guanyarà” la nacional que imposarà els seusvalors durant gairebé 40 anys (1939 – 1975)
La qüestió és que el règim republicà va intentar fer molt en poc temps; i els atacs simultanis, els privilegis de l’església, l’exèrcit i els terratinents va provocar la hostilitat de totes les forces conservadores i immobilistes que des de bon començament van conspirar contra la República.
Els insurrectes deien que la seva actuació havia estat un movimentcontra revolucionari de caràcter preventiu que s’havia avançat a un altre moviment de caràcter comunista, és a dir, que volien salvar a Espanya del perill revolucionari comunista i de la maçoneria (sectes secretes de caràcter liberal), però això no era veritat fonamentalment per 3 motius:
Perquè la representació del PCE en el parlament espanyol era molt reduïda, per tant no tenia gaire suportsocial.
El PCE responia a les direccions de Moscou (III Internacional) que aleshores passaven per l’aliança amb la resta de formacions d’esquerra per aturar l’ascens del feixisme  estratègia del Front Popular.
Mai van existir contactes entre el PCE i la maçoneria.
Si que és veritat que entre el febrer del 36 i l’esclat de la guerra al juliol del 36 a Espanya es produirà una important erosió del’ordre social, un deteriorament davant del qual el govern de la república no va saber actuar amb prou fermesa i habilitat. En aquest sentit quan les esquerres guanyen les eleccions de febrer del 36 (Front Popular) comença una nova etapa caracteritzada per la represa de totes les reformes del primer bienni:
Es reprèn la reforma agrària i s’aplicarà
S’intensificarà la política educativa laica
Esdecreta l’amnistia pels presos polítics durant el bienni negre la qual cosa significa restaurar la Generalitat
Es donarà un impuls definitiu per l’aprovació dels estatuts d’autonomia del País Basc i Galícia.
A més Manuel Azaña substituirà a Alcalá Zamora com a president de la República, i el nacionalista gallec Santiago Casares Quiroga van ser capaços d’evitar el progressiu deteriorament del’ordre social:
Constants episodis de violència en el camp (ocupació de terres) i de conflictes laborals (vagues i manifestacions) i que tot plegat contribuirà a generar un clima d’odi de classes.
Episodis d’anticlericalisme (crema de convents i esglésies).
Radicalització dels extrems polítics tant de la dreta (falange, les corts, renovación española) com de l’esquerra (FAI, comunistes i aquell sectordel PSOE més revolucionari dirigit per Caballero). Una radicalització que es traduirà en nombrosos episodis de violència política en els carrers, fins i tot, atemptats com el que li va costar la vida el dirigent de Renovación Española José Calvo Satelo al juliol del 36. En aquest sentit la situació internacional també ajuda a entendre aquesta radicalització dels extrems polítics on d’una bandatrobarem l’exemple soviètic que molts voldran imitar, i d’altra banda l’ascens del feixisme considerat per molts com la millor forma d’aturar l’ascens de les esquerres.
Paral·lelament a Catalunya es produirà la fusió de diferents formacions obreristes amb l’esperança de formar un partit únic que reunís a tot el proletariat, i en aquest sentit:
Ja al 1935 s’havia fundat el POUM (Partit Obrer...