Guia per a fer un comentari de llibre

ESTRUCTURA TEXTUAL: Lestructura textual interna estableix les parts del text dacord amb la funció que cada part realitza en el significat conjunt del text. És la manera dordenar o presentar el contingut perquè responga a la intenció de lautor i per tal que resulte entenedor. Lestructura interna pot respondre a un esquema prefixat, com ara les parts dun text narratiu: presentació, nus i desenllaç;dels textos argumentatius: introducció o plantejament, argumentació i conclusió; dels expositius: introducció o plantejament, exposició i conclusió. A lhora de realitzar aquest apartat del comentari, sha devitar repetir el resum del text. En primer lloc, shi ha de detallar labast ¯amb el número de les línies¯ de cada fase, en segon lloc shi ha dexplicar el contingut de cada apartat però senserepetir ni les idees ni el resum. En la fase de desenvolupament dels textos argumentatius o explicatius shan dexplicar els tipus darguments i en la conclusió no oblidarem dexplicar, com sol ser habituals, si finalitza amb una frase o expressió de transcendència per al text. AMBIT D'US: Quan parlem dàmbits d'ús ens referim als diferents contextos comunicatius en què apareix un discurs. Aquests podenpresentar diverses classificacions segons el grau de formalitat, el seu caràcter públic o privat... És a dir, podem trobar-nos amb tants àmbits d'ús com contextos siguem capaços de caracteritzar.Fonamentalment, podem distingir-ne: Àmbit periodístic, propi dels mitjans de comunicació. També s'hi inclouen els discursos publicitaris. Àmbit acadèmic, propi de les institucions educatives i de lainvestigació. També s'hi inclouen els textos científics. Àmbit literari, propi dels discursos en què predomina la funció estètica. Àmbit administratiu, propi de les institucions públiques i de les seues relacions amb els ciutadans. Considerem que s'hi inclouen els textos jurídics. Àmbit col·loquial, propi de les relacions interpersonals entre amics, companys, familiars... VARIACIÒ LINGÜISTICA:unavariable lingüística és tota unitat lingüística que pot manifestar-se en dues o més formes o variants. una variant és cadascuna de les formes en què pot manifestar-se una variable, en funció de les variables lingüístiques, socials, etc. Aquestes variants lingüístiques poden entendre's generalment com a diverses maneres (lingüísticament equivalents, però socialment diferenciades) de dir o fer la mateixacosa, i les trobem a tots els nivells d'anàlisi lingüística (fònic, morfosintaxi, lèxic, textual, etc.).una varietat lingüística -que no ha dutilitzar-se com a sinònim de variant- es caracteritza per un conjunt de variants que presenten una distribució social similar. Si noi, al·lot i xiquet eren variants d'una sola variable lexicosemàntica, cada una d'aquestes variants forma part d'una varietatgeolingüística diferent (els respectius dialectes geogràfics). La variació diacrònica afecta la història de la llengua, açò és, l'evolució de les unitats lingüístiques al llarg del temps i són objecte destudi de la història de la llengua. En aquest apartat, en el comentari, situarem cronològicament la varietat de llengua utilitzada, si es tracta duna llengua actual, del s. XV o del s. XIX. Peraixò, datarem la varietat utilitzada mitjançant exemples concretes del text que ens permeten aquesta afirmació. Per altra banda, també la varietat diacrònica utilitzada ens pot aportar informació sobre la generació de lautor. La variació diatòpica (geogràfica) explica els canvis que es produeixen en la llengua tot depenent de lorigen geogràfic dels parlants. Aquesta variació ha estat molt estudiada perla dialectologia i s'han establert, per a la nostra llengua, classificacions de les diferents varietats (dialectes, subdialectes i parlars). En el comentari, després dhaver expressat el codi o la llengua en què està escrit el text, ara concretarem el dialecte geogràfic de procedència de lautor: en primer lloc si procedeix del català oriental o occidental, i a continuació el seu subdialecte o...