Hannah Arendt

Hannah Arendt:

Hannah Arendt nasquè a Hannover al 1906 en una família jueva de classe acomodada. Estudià filosofia i teologia. I lluità al llarg de la seva vida contra el nazisme i escapà a París, però durant l’ocupació alemanya de Franca fou deportada a un camp de concentració. Finalment va aconseguir fugir als Estats Units on va escriure diferents obres i on va romandre fins a la seva mort.Durant el s.XX tengué lloc la Primera Guerra Mundial on posteriorment les democràcies liberals mostraven una gran pèrdua de credibilitat. Moviments com els de l’extrema dreta o extrema esquerra menyspreaven les democràcies liberals i en aquest context va sorgir el moviment nazi anava creixent fins que va obtenir la majoria de vots i així fou com Adolf Hitler va aconseguir el Govern d’Alemanya. ARússia, Joseph Stalin després de la mort de Lenin, va iniciar el procés de liquidació de tot tipus d’oposició per convertir-se en dictador absolut.
En acabar la Segona Guerra Mundial, que fou molt més greu que la primera, Europa va quedar dividida en dues parts i va comencar la Guerra Freda.

H. Arendt fou una gran influència al s.XX. Sempre es mostrà molt crítica amb els pensadorsprofessionals que viuen allunyats de la realitat. A més, proporciona totes les eines i els conceptes per entendre el segle perquè vol comprendre QUÈ ha passat al món. S’enfronta a la gran varietat de temes i problemes polítics com la Segona Guerra Mundial, l’holocaust, l’origen del totalitarisme... I partint de l’Estudi del totalitarisme, l’objectiu de la seva reflexió política és la recerca del’organització política que necessita la nostra època. Al centre del seu pensament s’hi troba el concepte de Democràcia Participativa que consisteix amb un espai de diàleg on és possible una pluralitat per assegurar llibertat i igualtat. I finalment, també proposa reincoporar la filosofia moral al pensament polític.

Arendt fa una reflexió sobre els orígens del totalitarisme i es basa en l’estudi del’antisemitisme, l’imperialisme i el racisme des de una perspectiva de la radical novetat del fenomen totalitari. El totalitarisme és definit com el sistema polític en el qual totes les activitats, tots els aspectes de la vida estan subordinats als interessos i ideologies dels governants. Drets i llibertats no hi mereixen cap consideració i també menyspreen i s’oposen a les concepcions liberals i democràtiquesi suposen la desaparició de la política. Al totalitarisme modern l’autonomia i l’independència no són possibles; fa que tothom depengui totalment dels desitjos i obsessions del partit polític i del seu líder.
Les eines bàsiques del totalitarisme són el terror i l’ideologia: res s’hi pot posar en dubte, qualsevol mena d’oposició és eliminada/reprimida. El govern disposa d’una policia secreta queespia i prova i avalua la fidelitat dels individus (en camps de concentració i extermini); a més, només existeix un únic partit, l’obediència cega al líder i el control de tots els mitjans de comunicació són necessaris per establir el règim totalitari. La societat és dirigida a través de la propaganda i es converteix en massa. No es deixa cap espai per la independència individual i neix l’homemassa.
Els dos totalitarismes del s.XX són el Nazisme i el Comunisme. El Nazisme s’origina a partir de l’eliminació, el rebuig de l’altre i proclama obertament la superioritat de la raca ària, a conseqüència tenguè lloc l’Extermini dels jueus i de tots els que no s’incloien a la raca ària. El nazisme aspirava exterminar un poble al qual es negava el dret d’existir. L’important d’Aquesta ideologiaés l’absurd ideològic que ho va provocar i la mecanització de la seva execució.
El comunisme proclama que el proletariat té la missió històrica d’alliberar la societat de les seves classes, però en la pràctica aquest moviment a duit a una societat estratificada en la qual els privilegis i la separació en castes s’ha refermat. Va destruir la burgesia.
Arendt defineix al totalitarisme com a...