hilo
Per aDescartes el Mecanicisme és determinista, açò aplicat a la res extensa suposa un gran avanç respecte a la concepció que hi havia a l’època. No obstant, aplicat a la res cogitans plantejaseriosos problemes morals, doncs significaria que les idees i el comportament estan predeterminats i açò seria un atemptat contra la llibertat. Descartes sempre negarà açò argumentant quel’ànima no té extensió i per tant no es pot veure afectada per lleis mecàniques i que la llibertat consisteix en moderar el cos amb una ànima racional que tinga voluntad.
Avui aquest dilemacontinua vigent al camp de la neurociència, es planteja l’interrogant de si el comportament humà és totalment lliure i voluntari, o si pel contrari, està determinat per reaccionsbioquímiques i fisiològiques.
D’una banda estan els que com Descartes pensen que l’ésser humà és lliure i conscient quan pren decissions. Açò pren una denotació ètica, doncs significaria que elsactes tenen valor moral, i ens diferenciariem en açò de la resta dels animals.
D’altra banda estan els que opinen, amb una visió més científica, que el comportament té una basemolecular i neurològica. Si açò es demostrarà, implicaria un canvi vertiginós en la societat: davant qualsevol acte es podria alegar inconciència i tenir impunitat (com una mena de demència), noseriem responsables del que fem i sentim, i significaria que la superioritat humana no és total, que no som inmunes al Determinisme. Cal no oblidar que açò seria beneficiòs per atractaments i diagnòstics clínics, i per a entendre la base cognitiva del comportament des d’un punt de vista científic, és a dir, descobrir que ens porta a actuar de maneres determinades.
Regístrate para leer el documento completo.