historia

...el alma es aquello por lo que vivimos, sentimos y razonamos primaria y radicalmente. Luego
habrá de ser definición y forma específica, que no materia y sujeto. En efecto: dado que, como ya
hemos dicho, la entidad se entiende de tres maneras -bien como forma, bien como materia, bien
como el compuesto de ambas- y que, por lo demás, la materia es potencia mientras que la forma
es entelequia ypuesto que, en fin, el compuesto de ambas es el ser animado, el cuerpo no
constituye la entelequia del alma, sino que, al contrario, éste constituye la entelequia de un
cuerpo. Precisamente por esto están en lo cierto los que sostienen que el alma no puede existir
sin un cuerpo, ni es en si misma un cuerpo. Cuerpo, desde luego, no es, pero sí algo del cuerpo.
...En cuanto a las antedichaspotencias del alma, en ciertos vivientes se dan todas, como
decíamos, mientras que en otros se dan algunas y en algunos, en fin, una sola. Y llamábamos
potencias a las facultades nutritiva, sensitiva, desiderativa, motora y discursiva. En las plantas se
da solamente la facultad nutritiva, mientras que en el resto de los vivientes se da no sólo ésta,
sino también la sensitiva. Por otra parte, aldarse la sensitiva se da también en ellos la
desiderativa.
... hay animales a los que además de estas facultades les corresponde también la del movimiento
local; a otros, en fin, les corresponde además la facultad discursiva y el intelecto: tal es el caso de
los hombres y de cualquier otro ser semejante o más excelso, suponiendo que lo haya...
ARISTÓTELES. Acerca del alma, 414a-414b.Aristòtil exposa en aquest fragment la seva concepció de l'ànima com a un constituent, juntament
amb el cos, de tot ésser viu. Aquesta concepció es construeix amb l'ajuda de les dicotomies
matèria-forma i potència-acte, i es complementa amb la relació entre les facultats de l'ànima i les
diferents espècies vivents. El tema central del text és, doncs, la teoria aristotèlica de l'ànima.
Des del punt devista del contingut, es comença amb una afirmació inicial de tarannà biològic
sobre l'ànima, i d'aquí es conclou que l'ànima és forma i acte. A més, trobem una exposició de la
gradació de tipus o facultats de l'ànima, associada cadascuna a un cert tipus d'éssers.
Formalment, aquests continguts són ben diferenciats, perquè corresponen un al primer paràgraf i
l'altre als dos següents.L'articulació consisteix en què primer es defineix i caracteritza el concepte
d'ànima, i després s'exposa una divisió d'aquest concepte.
El text pertany al tractat Sobre l'ànima (De Anima), obra en què Aristòtil es dedica a l'estudi de
l'ànima des d'un punt de vista aliè a consideracions religioses. Aquest estudi es cataloga amb el
dels éssers vivents dins l'estudi de la naturalesa, i durant segles haestat la base fonamental de la
psicologia escolàstica.
Aristòtil (s. IV a.C.) va ser, juntament amb el seu mestre Plató, un dels més grans pensadors de
l'antiguitat i peça clau del pensament occidental. La seva producció filosòfica abasta tots els
camps del saber del seu temps, i dintre d'ella destaca el tractat Sobre l'ànima, juntament amb la
Història dels animals, com a obra de filosofiateòrica sobre el món vivent.
Aristòtil havia exposat a la seva obra Eudem, un diàleg de joventut a imitació del Fedó platònic,
una concepció de l'ànima inspirada en la metafísica platònica i en la tradició òrfico-pitagòrica; es
considerava l'ànima i el cos com a entitats de naturalesa diferent, és a dir, com a realitats
separables. El que caracteritza el tractat Sobre l'ànima és, per contra, el seuenfocament
naturalista i vitalista. Es considera aquí l'ànima com a un principi de vida, inseparable del cos, i no
com a un principi de coneixement intel·lectual a la manera platònica. Contra aquesta concepció
biològica d'Aristòtil reaccionaria segles més tard Descartes, reduint les funcions pròpies de
l'ànima al pensament.
Al text apareixen una sèrie de termes amb un significat...