Hor

Horaci, 3.13. “O Fons Bandusiae...”
· Text original:
O Fons Bandusiae splendidior vitro,
dulci digne mero non sine floribus,
cras donaberis haedo,
cui frons turgida cornibus
primis et uenerem et proelia destinat.
Frustra: nam gelidos inficiet tibi
rubro sanguine riuos
lasciui suboles gregis.
Te flagrantis atrox hora Caniculae
nescit tangere, tu frigus amabile
fessi(s) uomere tauri(s)
praebes etpecori uago.
Fies nobilium tu quoque fontium
me dicente cauis inpositam ilicem
saxis, unde loquaces
lymphae desiliunt tuae.
· Traducció:

“ O font Bandusia, més resplendent que el vidre,
tu que ets mereixedora del dolç vi “no sense flors”.
Demà seràs ofrenada amb un jove cabrit,
el front del qual, inflat amb la primera cornamenta,
el destina a l'amor i els combats (amorós).
Debades; car el filld'un ramat juganer
et tenyiran les gèlides aigües amb la vermella sang.
A tu, la ferotge Canícula, (ni) en la seva època més ardent,
no és capaç de fer-te mal.
Tu que proporciones una frescor amable al(s) brau(s)
feixugat(s) de tanta llaura, i al ramat errant.
Et situaràs també tu entre les fonts més notables,
Perquè jo canto l'alzina que s'alça sobre les roques
balmades, des d’on salten les tevesaigües rialleres.”

· Introducció de la temàtica del poema:
Tòpic: Un dels tòpics del poema és el locus amoenus, l'exposició d'un lloc on evadir-se del dia a
dia. Aquest tòpic s'introdueix ja en el primer vers amb l'exposició de les qualitats de la font, i arriba
al seu punt àlgid amb la presència final d'arbres, roques i diferents animals, i components
freqüents d'un lloc sacral i idíl·lic.Temàtica: aquest poema té una temàtica fortament religiosa. El poeta exposa els elements més
característics d'una festivitat romana al mateix moment que enalteix la figura d'una font. La
morfologia nominal que utilitza el poeta ja denota aquest caire religiós.
Aquesta oda està adreçada a una deïtat, com sol ser freqüent en la poesia, però es dirigeix
directament a una font.
En el moment de redactaraquesta oda, Horaci segurament tenia en ment totes aquelles fonts
famoses a qui altres poetes ja havien adreçat alguna odes: Aganippa i Hipocrena en el Mont Helicó,

1

Erik Pinel i Carles Comas.

la font Castàlia al Parnàs, la font Dirce prop de Tebes, i les famosíssimes fonts d'Aretusa i Siracusa.
Casualment, totes aquestes fonts -sovint dedicades a les Muses- eren gregues. A partir d'aquesta
oda, lafont de Bandúsia s'afegeix a aquest “selecte grup de fonts dignes de lloança”.
Aquesta espècie de “culte” a les fonts en el món clàssic podria tenir un sentit religiós. En el cas
de Roma, hi ha dues deïtats que podríem relacionar amb això:
Camenes: les Camenes són les nimfes de les fonts de Roma. Tenen el santuari en un bosc
sagrat, no gaire lluny de la Porta Capena (a la part sud del Celi).Aquestes nimfes ben aviat van ser
assimilades a les Muses. (Grimal, P. Diccionario de mitologia... p. 85)
Fons: anomenat també Fontus, és un déu relacionat amb les fonts. No apareix en cap llegenda
conservada. Tenia un temple a Roma, segurament prop de la Porta Fontinalis (al nord del Capitoli).
La seva festa era la de les fonts, que duia el nom de Fontinalia. ( Grimal, P. Diccionario de
mitologia...p. 207)
La situació geogràfica d'aquesta Font Bandusia no es sap del cert, tot i que la hipòtesi més
extesa és que “Horace gave to a Sabine spring -it is reasonable to assume that it was situated near
Horace's Sabine village- the name of a famous landmark near his birthplace”. Aquesta pràctica ja la
portaren a terme Ciceró -”Academia” i “Liceu” a Tusculum-, August -”Siracusa” a la seva zona delPalatí”-, i altres autors. Actualment s'ha filat una mica més prim i es considera que es trobaria a la
ciutat de Licenza, a la província de Roma.
El moment de l'any en que es situa el poema ha suscitat forces controvèrsies entre els
comentaristes, ja que depenent de com s'entenguin els versos pot semblar una festivitat o una
altra. La festivitat romana més adequada per situar aquest poema -ja...