Internacional privado
Pressupòsits
Per tal que hi hagi DIP:
1.- Pluralitat d’ordenaments jurídics que convisquin en un mateix moment, en una relació jurídica; això ha de ser analitzat de manera àmplia. Hi ha d’haver més d’un ordenament jurídic en conflicte, no pluralitat d’Estats. Es produeix la intervenció de diferents ordenaments jurídics.
2.- Transnacionalitat de la relaciójurídica deguda al moviment de les persones: les relacions jurídiques són normalment fruit del fet que no ens estem quiets. La persona física o jca intenta mantenir relacions jques amb persones d’altres països subjectes a altres ordenaments jurídics.
3.- Connexió entre les relacions jques; és necessari que els diferents ord jcs que intervenen en una relació jca estiguin units en un mateix moment;coincidència d’ordenaments jurídics.
En principi és possible l’aplicació del dret estranger per part de les autoritats espanyoles. Hem d’aplicar dret estranger per dos motius bàsics:
- per donar seguretat al tràfic privat internacional; si qualsevol relació jurídica s’hagués de resoldre amb l’autoritat davant de la qual ens presentem donaria molta incertesa.
- Evitar solucions injustespq aplicar a cada relació jurídica exclusivament el dret intern es podria portar a situacions totalment indesitjades.
Objecte
És regular aquelles relacions jques de tràfic extern en la vida de les quals, en algun moment, hi participen simultàniament varis ordenaments jurídics, es a dir, perquè hi hagi una situació de DIP ens hem de trobar davant una relació jurídica, que en algun moment hi hagiun element d’estrangeria que pot ser objectiu, subjectiu, formal, ...
Sempre que tinguem una relació jurídica am un element d’estrangeria estem davant d’una situació de tràfic privat extern que, posteriorment, motivarà l’existència del DIP. Quan és rellevant l’element d’estrangeria? No tenim una solució sinó que dependrà de cada cas concret. En alguns casos els legisladors i els aplicadors ensdonen pautes de solució.
Contingut
a) Competències d’autoritats: quan una relació jurídica, està connectada am diferents ordenaments jurídics, determina quina és l’autoritat competent. La determinació de l’autoritat competent ens marcarà l’ordenament jurídic de referència. Aquell que haurem de fer servir per determinar l’ordenament jurídic aplicable. El jutge aplicarà, en principi, el seu dretintern i haurà d’examinar les NORMES DE CONFLICTE del seu propi ordenament jurídic per poder veure finalment si s’ha d’aplicar el dret intern o l’altre en conflicte. Davant un cas determinat, seguirem una sèrie de punts:
- determinar l’autoritat competent,
- l’autoritat mirarà les normes de conflicte del seu dret intern,
- dins de les normes de dret intern, quin dret resultaràfinalment aplicable.
b) Determinar el dret aplicable; un cop tenim l’autoritat competent i el dret d’aquesta autoritat, determinarem el dret aplicable a partir de les normes de conflicte, enteses com a normes que a partir d’una estructura determinada ens serveixin per remetre a un determinat ord jc en el qual trobarem la solució a la relació jca en conflicte.
c) Cooperació judicialinternacional: té com a objecte permetre a les autoritats pertanyents a diferents sobiranies col·laborar entre elles amb l’objectiu de donar continuïtat a relacions jurídiques transfrontereres. És sobretot a nivell judicial.
d) Reconeixement i execució de decisions estrangeres. Significa l’admissibilitat de l’eficàcia local d’una decisió judicial estrangera i la possibilitat de fer complir coactivament unadecisió judicial estrangera.
Per garantir, els ordenaments s’han dotat d’unes normes que permeten l’eficàcia, en el seu territori, de decisions judicials dictades per òrgans jurisdiccionals estrangers. Eficàcia que serà possible sempre i quan aquestes decisions judicials compleixin determinats requisits que diu la pròpia normativa.
Relació entre competència judicial i dret aplicable
PRIMÀRIA...
Regístrate para leer el documento completo.