Iugoslavia




LA DESINTEGRACIÓ DE IUGOSLÀVIA


















1-LA IUGOSLÀVIA DE TITO

Josip Broz, més conegut com Tito, va néixer l'any 1892 a l'Imperi Austro-Hungarès. L'any 1937 Statlin el va designar con secretari general del Partit Comunista Iugoslavi, al secretari del qual ja havia ordenat asesinar. L'abril de 1941, Hitler va invadir Iugoslàvia i Tito, sense esperar ordres deMoscú, va decidir enfrentar-se amb els alemans. Tito va imprimir a la resistència un caràcter fundamentalment nacional i es va ocupar, per exemle, de que els jueus poguessin escapar de l'extermini nazi. Va aconseguir immovilitzar tantes divisions alemanes en Iugoslàvia com els aliats en el front italià. Així, convertit en un heroi, va guanyar unes eleccions celebrades a finals de 1945. L'any1953, Tito es va convertir en president d'un sistema que pretenia la construcció del socialisme que seria denominat “autogestionari” i en el que els obrers gestionarien les empreses. Va aconseguir rebre ajudes d'Estats Units i va ser un dels creadors del moviment de països no alineats. D'aquesta manera el seu régim es va convertir en un extrany avís en l'Europa de l'Est. Per si fos poc, va reprimir elseparatisme que volia crear una nació basada en la germantat entre els diferents territoris. Al llarg dels anys seixanta i setanta Iugoslàvia va experimentar una pujada econòmica envidiable. Tito va rebre casi un centenar de condecoracions extrangeres.
La Iugoslàvia de Tito va ser un clar exemple d'un estat compost per diverses nacionalitats.


2-ELS ANTECEDENTS DE LA GUERRA

2.1 Eldifícil equilibri entre la planificació i l'economia del mercat
La Iugoslàvia de Tito tenia molts problemes. La Urss i els països de l'Est mantenien un bloqueig, però Gran Bretanya i els Estats Units els ajudaven perquè no volien que Iugoslàvia fos controlada per els soviètics. En la década dels 50 va créixer la indústria però a la següent década l'economia es va estancar. Hi havia zones mésdesenvolupades y altres menys. Els pobres veien les expectatives que els hi van prometre els socialistes incumplides. Era tal la crisis esconòmica que entre 1946 i 1974 es van firmar tres constitucions. Es va liberalitzar l'economia i es va implantar un sistema autogestionari que se'l va denominar socialisme de mercat. Això reuneix els seus pitjors aspectes perquè va augmentar el déficit de la balança depagaments i l'increment del paro.

2.2 La fragilitat del sistema polític federatiu
A partir de 1991 Iugoslàvia es va començar a desintegrar per l'independència de Croàcia i Eslovènia. Va desaparèixer la figura de Tito i l'unitat d'un parit únic comunista, que va coincidir amb l'apertura soviètica i la caiguda del mur de Berlí. Tito va murir el 4 de maig de 1980 i la el comandament va ser asumitper una presidència col·lectiva composta per nou membres que van constituir la Liga dels Comunistes Iugolavis de caràcter rotatiu anual. Però la crisis econòmica va continuar i va influir la crisis del petroli, L'economia depenia de les inversions extrangeres, i a tot això es va unir un endeutament amb l'exterior i un creixement de l'inflació. La Liga es va anar trencant. Es va impulsar laliberacióde l'economia, va començar la discòrdia i l'enfrentament entre repúbliques. Es van congelar els salaris, va haver-hi un autogovern dels ajuntaments. Al 1990 es va produir a l'oest de Croàcia un alçament. Per una part les repúbliques es volien separar de l'estat iugolàvic i per un altre part els ajutaments volien exercir el seu dret a actuar. L'estructura de l'estat estaba feta miques i començael pluripartidisme. Al desembre de 1990 es declara en la Constitució croata que Croàcia es nomès per els croates.


3.LA GUERRA

ESLOVÈNIA I CROÀCIA

Al 1991 Croàcia comença a independitzarse. Milosevic utilitza el pretext perquè s'eixamplin els territoris de Sèrbia. Comença a aparéixer la neteja ètnica. El 26 de juny de 1991 Eslovènia i Croàcia es declaren independents. La guerra...