kant

1.- El «gir» -terme que prové de la imatge de les estrelles que giren al voltant de l'espectador- que Kant és conscient de dur a terme és similar al que va fer Copèrnic, el qual va suposar que és l’espectador el que gira en lloc de les estrelles. El gir copernicà de Kant consisteix, per tant, en el fet que ell creu que la filosofia -per entrar al camí segur del progrés en el coneixement-, ha defer el mateix que va fer Copèrnic en astronomia: si aquest, per explicar els moviments celestes, va entendre que era millor partir del supòsit que era l'espectador qui girava, de manera semblant Kant creu que només podem tenir un verdader coneixement de les coses -un coneixement universal i necessari- si l'objecte depèn del pensament, per ser conegut, i no a la inversa. Aquest és el supòsit delqual parteix la filosofia transcendental de Kant.
L'expressió «revolució copernicana» de Kant -per significar aquest gir kantià- és menys afortunada. No obstant ha estat i és un tòpic en la literatura filosòfica referir-se a la filosofia transcendental de Kant, com a una verdadera revolució copernicana del pensament portada a terme per Kant, i fins i tot al fet que aquesta expressió és usadaper ell mateix
2.- Immanuel Kant, vol retornar un sòl ferm sota els peus dels homes, demostrant com és possible el caràcter universal i necessari en les ciències. Un judici pot ser considerat científic quan es compleixi aquesta condició. Això vol dir que té que ser objectiu , que es compleixi sempre i que pugui ser d’una altra manera sense incórrer en contradicció. Aquesta condició està posada permi, per la qual cosa és priori i transcendental. Aquesta és la condició formal.
Per elaborar el judici “el gerro ha caigut de la taula i s’ha trencat”, es necessiten els conceptes empírics gerro, taula i trencar-se, però en aquest judici hi intervé un concepte pur, que és el de causalitat. Establir la unió dels dos fenòmens successius “el gerro sobre la taula” i el “gerro trencat al terra”requereix del concepte pur de causalitat. És a priori (pur) perquè no s’ha arribat a establir la causalitat en el món per observació, o per costum, com afirmava Hume, sinó que és una condició necessària perquè es pugui tenir experiència del món.
3.- Kant explica així com les idees transcendentals unifiquen tots els fenòmens:
- La idea de l’ànima unifica el conjunt de fenòmens de l’experiènciainterna.
- La idea de món unifica tots els fenòmens de l’experiència externa.
- Totes dues s’unifiquen en la idea de Déu.
A través d’elles podem pensar els fenòmens en la seva totalitat però no conèixer-los. Aquesta ha estat l’error de la metafísica dogmàtica, intentar aplicar les categories (il·legítimament) a les idees transcendentals. La psicologia racional estudiava la idea de l’ànima. acosmologia s’ocupava de la idea de món en la seva totalitat. I la teologia racional analitzava la idea de Déu. Kant analitza els arguments sobre l’existència de Déu i conclou que només n’hi ha tres i cap d’ells no és vàlid.
Per a Kant la metafísica no pot ser ciència i les idees de la raó pura han de ser preses com a principis regulatius.
4.- Els principis ètics han de procedir de la pròpia raó iser, a priori, universal i necessaris. Un principi moral com ara “no s’ha de mentir” és vertader i a priori, independentment que els homes menteixin o no. En buscar quests principis fonamentals de la moralitat Kant analitza les teories ètiques anteriors. Kant pensa que l’autèntica moralitat ha d’establir els seus principis des de la mateixa raó. Ha de ser formal, mancada d’un contingut concret,perquè si ha de ser a priori, universal i necessària no pot establir els principis amb referència a l’experiència. La moral formal estableix un marc d’actuació racional que cada home ha d’aplicar seguint tan sols la mera obediència a la llei moral (l’imperatiu categòric).
Els seus preceptes no són màximes sinó lleis, principis objectius i universals. Per això els mandat moral no és hipotètic sinó...