La Constitució, principis i deures

1.

La Constitució espanyola de 1978: estructura,
contingut i principis. Els drets fonamentals i les
llibertats públiques. Els deures.

Esquema
I.

La Constitució espanyola de 1978: estructura, contingut i principis

1.

Contingut de la Constitució

2.

Principis bàsics
2.1. Definició de l’Estat
2.2. Organització política

II. Els drets fonamentals i les llibertats públiques1. Concepte
2.

Classificació
2.1. Drets de llibertat
2.2. Drets de participació política
2.3. Drets socials i econòmics

3. Garanties

III Els deures constitucionals
1. Deure de defensa i l’objecció de consciència

2. Deure de contribuir a les despeses públiques

I. La Constitució espanyola
contingut i principis

de

1978:

estructura,

La primera legislatura de les CortsGenerals, una vegada instaurat l’actual sistema
polític, va adoptar la decisió d’elaborar una constitució, per a la qual cosa es va
constituir, al Congrés dels Diputats, una ponència encarregada de redactar
l’Avantprojecte de constitució. Quan les dues cambres les van aprovar, va ser sotmesa
a referèndum el dia 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei el dia 27 del mateix
mes. AquestaConstitució s’acostuma a qualificar d’inconcreta i d’ambigua, la qual cosa
és deguda al fet que va ser fruit del consens de les diverses forces parlamentàries que
van participar en la redacció.

1

La Constitució s’erigeix en la norma suprema de l’ordenament jurídic espanyol, les
disposicions de la qual obliguen a tothom, tal com es desprèn de la redacció de l’article
9.1: «Els ciutadans iels poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de
l’ordenament jurídic.» És l’anomenat principi de constitucionalitat.
D’aquesta característica, se’n deriven algunes conseqüències:

 La força vinculant de tots els seus preceptes, la qual cosa no vol dir que tots
produeixin els mateixos efectes.
 La Constitució és superior a la llei i a la resta de normes de l’ordenament;per
tant, el principi de legalitat està subordinat al principi de constitucionalitat.
 La Constitució és font de les altres normes, és a dir, és la que disposa la forma
de creació de les normes inferiors.
 S’estableixen garanties per assegurar la posició suprema de la Constitució;
paper que està encarregat en última instància al Tribunal Constitucional.
La Constitució espanyola (en endavantCE) està organitzada sistemàticament de la
manera següent: un preàmbul, un títol preliminar, deu títols numerats i una sèrie de
disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final. Totes seran objecte d’estudi en
temes posteriors, tret del títol VII, al qual es dedicaran unes línies. Ara només se citarà
l’enunciat de cadascun, com també el contingut bàsic:

 El preàmbul, fora deltext normatiu, és una declaració dels objectius que vol
impulsar la Constitució, com ara garantir la convivència democràtica, consolidar
un estat de dret, protegir tots els ciutadans i pobles d’Espanya en l’exercici dels
seus drets, etc. Té valor interpretatiu.
 El títol preliminar conté els principis que presideixen el text constitucional.
 El títol I, «Dels drets i dels deures fonamentals»,reconeix i garanteix una sèrie
de drets fonamentals dels ciutadans, i també proclama uns principis de política
social i econòmica.
 El títol II, «De la Corona», regula la institució del cap d’Estat.
 El títol III, «De les Corts Generals».
 El títol IV, «Del govern i de l’Administració».
 El títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generals».
 El títol VI, «Del poderjudicial».
Els títols esmentats preveuen les institucions i els òrgans de l’Estat més importants,
entès en sentit ampli, és a dir, els diferents poders de l’Estat: el legislatiu, l’executiu i el
judicial.

 El títol VII, «Economia i Finances», on hi ha el que s’acostuma a anomenar la
Constitució econòmica, perquè regula el procés econòmic i l’estatut dels seus
principals protagonistes. Així,...