LA DISLEXIA (CATALÀ)

PRODISCAT
PROTOCOL de DETECCIÓ i
ACTUACIÓ en la DISLÈXIA.
ÀMBIT EDUCATIU

Publicat pel

Departament d’Ensenyament de
la Generalitat de Catalunya.
Elaborat pel

Col·legi de Logopedes de Catalunya – CLC

ETAPA

de CICLES FORMATIUS
i BATXILLERAT

ÍNDEX

Què és la dislèxia.......................................................................................................................................
Necessitat d’uns protocols d’observació i detecció, i instruccions d’ús . ......................
Orientacions per a la intervenció ......................................................................................................
Algunes consideracions sobre l’aprenentatge de la llengua escrita ...............................

3
4
5
6

Protocold’observació per detectar indicadors de
la dislèxia en cicles formatius i batxillerat ...................................................................................... 8
Pautes d’actuació per als alumnes dels cicles formatius i de batxillerat .....................
Per saber-ne més: recursos, materials i bibliografia ................................................................

2 -PRODISCAT CF i BATX - Col·legi de Logopedes de Catalunya

9
13

QUÈ ÉS LA DISLÈXIA
La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge que afecta principalment les habilitats implicades
en la lectura fluent de les paraules i en la seva escriptura, en absència d’alteracions neurològiques i/o sensorials que ho justifiquin i havent rebut prèviament oportunitats escolars
per al seu aprenentatge.
1.Afecta el procés lector i escriptor i fonamentalment estan alterades les habilitats de consciència fono-

lògica, memòria verbal i velocitat de processament verbal.

• La consciència fonològica és l’habilitat per identificar i manipular els sons de les paraules i està
reconeguda com l’habilitat fonamental per realitzar els processos d’anàlisi i síntesi inherents en la
llengua escrita.
• Lamemòria verbal –la memòria fonològica- és l’habilitat per retenir l’ordre seqüencial del material
verbal durant un curt període de temps (p.ex.: recordar una llista de paraules o dígits o bé una llista
d’instruccions).
• La velocitat de processament verbal és el temps que es necessita per processar informació verbal
familiar com grafies i dígits.
2. La dislèxia es dóna al marge de les habilitatsintel·lectuals.
3. A l’hora de fer el diagnòstic és més adequat parlar d’un continu de símptomes, que van de més lleus a

més greus, que d’una categoria concreta i no està clar quins són els límits exactes.
Actualment es reconeix que no hi ha una línia divisòria clara entre tenir dificultats d’aprenentatge com la
dislèxia i no tenir-ne.
4. Les dificultats que s’acostumen a trobar associadesamb la dislèxia són: alteracions en alguns aspectes del

llenguatge, en la coordinació motriu, en càlcul mental, en concentració i planificació, però cap d’aquestes
dificultats determinen una dislèxia.
5. Un bon indicador de la gravetat i persistència de la dislèxia es pot obtenir examinant com l’alumne

respon o ha respost a una bona intervenció.
La millor intervenció per pal·liar ladislèxia és la bona intervenció pedagògica, amb els propis recursos del
mestre a l’aula o proporcionant, en casos més greus, un suport més intensiu i una ajuda a llarg termini.
És important que amb els alumnes que responguin a la intervenció, aquesta continuï, potser amb menys
intensitat, de forma que es mantingui el progrés.
6. Segons els estudis més recents –en parla anglesa- la prevalençaestimada de la dislèxia, tot i que varia

segons on es marqui el límit en l’ampli espectre de símptomes, és entre el 4 i el 10% .

7. Existeix l’evidència que fills de pares amb dislèxia tenen un alt risc de presentar el mateix trastorn. Tot i

això, la investigació sobre la transmissió genètica està oberta.

8. Finalment, la dislèxia persisteix durant l’adolescència i en l’edat adulta....