La escuela rural

Què és una escola rural

L’escola rural, o també coneguda com a escola no-ordinària, és una escola de caràcter públic i que té unes característiques que les diferencien de les escoles conegudes com a ordinàries.
Anys enrere, les escoles rurals se les anomenava escoles unitàries, perquè en la majoria de casos tenien una sola aula on hi havia tot l’alumnat, antigament aquest rebia un únicensenyament sense importat l’edat, el nivell d’ensenyances no existia, tots aprenien junts. Però aquest nom d’escola unitària tenia unes connotacions no massa agradables pel professorat. Ja que unitari vol dir sol en un poble que normalment està aïllat. Aquest mestre/a no pot compartir les seves vivències diàries amb altres companys on poder solucionar problemes. Treballar en una escola unitària enaquell temps no era una tasca gaire atractiva per als docents i aquests marxaven quan tenien l’oportunitat a escoles de ciutats on si hi havia més d’un mestre/a. L’Administració va veure que això era un gran problema, és va buscar les maneres per trencar aquest aïllament juntament amb l’abolició del nom d’escola unitària.
Aquestes característiques són que hi ha una ràtio molt reduïda, de vegades ambla presència d’un sol nen/a per curs, normalment conviuen a la mateixa aula diferents cursos. El fet de que un nen o nena estigui sol en el seu nivell escolar no acaba de convèncer, ja que es pensa que l’alumne al no tenir ajuda ni suport d’altres nens i nenes del mateix nivell és un inconvenient o dificultat que te aquest. Però els alumnes interactuen amb nens/es de diferents nivells, cursos iedats i això afavoreix en un altre sentit, els alumnes de nivell més baix, sempre i quan ho entenguin, estan en contacte en un ambient de pensaments i coneixements més complexes, això afavoreix de manera positiva ja que de manera inconscient aprenen coses noves i a pensar de manera diferent. En el cas contrari, els nens i nenes de més alt nivell, poden reforçar la seguretat en ells mateixos alpoder interactuar amb infants de menor nivell, a la vegada que poden aplicar coneixements apresos de manera que aquests es retenen millor a la memòria. La relació que tenen amb el docent és molt propera, l’atenció que el mestre dóna als alumnes és molt individual, per això, es poden dur a terme mètodes de treballs molt fets a mida de la demanda de cada infant, respectant el ritme de treball, maduraciói d’aprenentatge de cada alumne. Igual passa amb els docents, també és un nombre molt reduït, normalment un sol mestre dóna les classes de manera simultània a nens i nenes de diferent nivell a la mateixa aula aquest fenomen moltes vegades preocupa molt a les famílies, preocupa el fet de que el mestre, ell sol, no pugui dur a terme la seva tasca, ja que ocupar-se de diferents nivells de manerasimultània no és una feina fàcil. També preocupa molt el fet de que els mestres no reben una formació específica per ser docents d’una escola rural, això és una preocupació que té un grup més ampli que el de les famílies. Aquest fet és criticat també per els professionals del sector, no és una preocupació, és un problema que s’hauria de solucionar. El paper que dur a terme el mestre de l’escolarural, com en totes els altres tipus d’escoles, és un paper imprescindible, però el paper d’un mestre d’escola rural, arriba més enllà, ja que en les escoles rurals, al tenir un nombre reduït de persones que hi interactuen, el mestre té una relació molt estreta tant amb l’alumne com amb la família d’aquest. Dit amb unes altres paraules, el mestre d’escola rural du a terme funcions que van més enllà del’ensenyament. No cal dir que aquestes funcions dependran també de l’actitud que te el mestre i dels recursos que pot oferir el Departament d’Ensenyament.
Com que les escoles rurals donen servei a un nombre reduït de persones, neix un sentiment molt fort entre la pròpia escola i els alumnes i família. Això afavoreix al manteniment del material i de l’escola, per als alumnes és la seva escola,...