La Filosofia Com A Racionalitat Pràctica: Ètica I Filosofia Política

Examen de filosofia UNITAT 3
“La filosofia com a racionalitat pràctica: ètica i filosofia política”


Una acció és quelcom que fem conscientment. L’acció és pot determinar atenent al grau de protagonisme que hi exerceix el subjecte. Aristòtil ens distingeix: accions involuntàries i accions voluntàries.

- Accions involuntàries forçoses: les realitzem per força: Ex( que t’arrossegui elvent.
- Accions involuntàries per ignorància: ignorem les circumstàncies de l’acció: Ex( quan un conductor atropella un vianant perquè no l’ha vist.


(*) En el cas de les accions per ignorància culpable (una persona condueix beguda...) el subjecte és responsable.

Accions voluntàries: Tenen origen en la persona i n’és responsable. Podem denominar “accions” les que són conscients ivoluntàries (accions amb un fi determinat). Les accions mixtes són aquelles que fem per temor a un mal major (el subjecte pot triar de fer-ho o no, però no li agrada)


Elements de l’acció:

• Intenció( Són inclinacions de tipus inconscient o conscient. Les conscients poden ser espontànies (tenir gana) o assumides conscientment (comprar un llibre).
Les intencions són inclinacionsconscientment acceptades que em porten a fer alguna cosa. El subjecte ha de fer qualsevol cosa amb alguna intenció, sinó no és una acció pròpiament (sinó simples moviments).
- Moviment: dimensió observable de la conducta humana.
- Acció: es compon del moviment (observable) i de la intenció (no observable)
- Podem conèixer les nostres intencions però no les dels altres.

• Fins d’una acció (objectiu)(Són els desitjos que ens proposem realitzar de manera conscient.
• Mitjans( De quins mitjans ens ajudarem per fer possible la realització d’aquests desitjos.
Una acció es qualifica i s’avalua en funció tant dels fins proposats com dels mitjans utilitzats per dur-la a terme. Les accions es realitzen per un fi determinat, per alguna cosa.

• Conseqüències
- El resultat d’una acció és l’estatfinal del procés que implica.
- El subjecte es pot trobar amb conseqüències indesitjables per a ell al obtenir el resultat. Si les conseqüències són previsibles el subjecte és responsable d’elles, si són imprevisibles no ho és (tret que siguin culpables per ignorància).

• Sentit d’una acció( és el que ens permet comprendre per què passa i per què s’ha desenvolupat d’una manera i no d’unaaltra. Fa l’acció comprensible.
- Comprendre el sentit de les accions de les persones exigeix conèixer les creences, símbols, les condicions on viuen... en definitiva mai sabrem del cert quin és el sentit d’una acció si no coneixem bé la persona, perquè no saps les seves intencions ni per què ho fa.



Sabers que s’ocupen sobre l’acció:

Aristòtil fa unes distincions entre els sabersde l’acció:

- El saber teòric és propi de la raó científica, té per objecte aquells éssers que només poden ser contemplats, ja que no poden canviar els seus principis.
- El saber pràctic és propi de la raó calculativa, té per objecte l’acció. Sobre l’acció la raó pot realitzar càlculs que permeten orientar l’acció.

Aristòtil distingeix entre dos tipus de “saviesa” pràctica:

-El saber moral (la prudència): té com a objectiu du a terme accions bones (per cap fi en concret)., sabent actuar bé i organitzar-nos la vida per aconseguir la felicitat (meta moral).
- El saber tècnic (la tècnica): té com a objectiu la producció d’objectes bells, útils i particulars (per un fi diferent).

Aristòtil afegeix noves formes de saber pràctic: política, dret, economia iretòrica.


L’acció social

La majoria de les nostres accions són socials. En una acció social comptem amb més d’un subjecte, i el sentit que cadascú dóna a l’acció depèn del comportament dels altres. Habermas distingeix entre acció teleològica i l’acció comunicativa.

- Acció teleològica( el subjecte elegeix els mitjans que considera més oportuns per assolir una meta, calculant les...