La filosofia com a racionalitat teòrica: veritat i realitat

1. L'àmbit de la racionalitat teòrica
1. Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica: Entenem per raó la facultat  i acte d'explicar, argumentar i justificar sobre quelcom. Distingim entre raó teòrica (contemplació i coneixement de la realitat) i raó pràctica (segons Kant orientada a l'acció, a l'ideal moral; segons Aristòtil la raó prudencial). Per tant la filosofia associarà la racionalitatteòrica reflexionarà sobre la contemplació i la racionalitat pràctica a com orientar l'acció humana.
2. La filosofia com a racionalitat teòrica: La recerca d'allò que és i no pot ser d'altra manera. Procura conèixer la realitat amb la major veritat i rigor possibles. La gnoseologia (o teoria del coneixement) serà la que ens marcarà les pautes i mètodes per arribar a la veritat (metafísica).
3.El saber metafísic: Intenta arribar a la realitat en la seva totalitat. Pretén anar més enllà de les explicacions científiques. Intenta arribar a les qüestions últimes, als primers principis i causes. Busca un estudi de perspectiva universal (què són i què tenen en comú les coses). Metafísica és interpretar, ordenar i donar raó de les experiències i orientar-se en el món.
2. En què consisteix elconeixement?
1. Què és conèixer: Cerca de la veritat. Aprehensió d'un objecte per part d'un subjecte. El coneixement n'és el resultat (veritat trobada). 
2. Graus del coneixement: Segons Kant combinant plans subjectiu i objectiu tenim 3 graus de coneixement:
2.1. Opinió: El subjecte considera quelcom com a cert. Objectivament serà vàlida si tot subjecte que l'examina l'accepta. Subjectivament nos'està convençut del tot ("opino que").
2.2. Creença: El subjecte està convençut, però difícilment es troba justificació objectiva.
2.3. Saber: Vol dir poder donar davant els altres. Opinió fonamentada subjectivament i objectiva.
3. Els interessos del coneixement: 
3.1. La raó humana, segons Kant, es mou per 2 interessos, l'interès teòric (per aconseguir la perfecció lògica) i l'interèspràctic (què hem de fer? -ètica i religió-).
3.2. Segons Apel i Habermas en distingim 3 tipus: interès tècnic (per dominar la natura), l'interès pràctic (comunicació i entesa entre éssers humans) i l'interès emancipador (alliberament de la repressió i dominació). Tots els interessos convergeixen en l'alliberament dels humans (finalitat del saber filosòfic).
4. Possibilitats del coneixement: Existeixen6 possibilitats com a mínim:
1.1. Dogmatisme: Visió optimista que pressuposa que podem conèixer.
1.2. Escepticisme: Visió pessimista que pressuposa que no podem conèixer amb fiabilitat.
1.3. Subjectivisme i relativisme: No es poden assolir veritats universalment vàlides (tot depèn de subjecte, època, grup social...).
1.4. Pragmatisme: identifica el que és cert amb el que és útil.
1.5.Criticisme: (Entre escepticisme i dogmatisme) Podem obtenir coneixement si seguim el criticisme kantià (per saber fins on podem conèixer) o bé el racionalisme crític (de Popper i Albert - tot saber pot ser posat a prova).
1.6. Perspectivisme: (Ortega y Gasset) Es pot arribar a la veritat conjuntant les diferents perspectives de diferents èpoques i visions de la realitat.
                5.  Modelsexplicatius del coneixement: Una vegada acceptada la possibilitat de conèixer veurem 4 possibles models de coneixement
Realisme/idealisme: El realisme considera que la realitat (objecte) existeix per si mateixa. La podem conèixer per que pressuposa l'existència del món. L'objecte de coneixement són les coses i ens ajudem confiadament en els òrgans del coneixement. Aristòtil és el pioner en elrealisme.  L'idealisme dóna prioritat al subjecte (la realitat no existeix al marge del subjecte) i es qüestiona l'existència del món. El subjecte construeix el món i l'organitza. Descartes, Kant i Hegel són representants de l'idealisme.
Fenomenologia/hermenèutica: La fenomenologia pretén anar a les coses mateixes com es presenten a la consciència. Cal alliberar-se dels prejudicis, reflexionar i...