La Filosofia Com A Racionalitat Pràctica

TEMA 3: LA FILOSOFIA COM A RACIONALITAT PRÀCTICA: ÈTICA I FILOSOFIA POLÍTICA

ÍNDEX
1. La tasca de la racionalitat pràctica (...reflexiona sobre...)
2.1- Què s’entén per acció? (...sentit ampli, sentit estricte...)
2.2- Els elements de l’acció
2.3- El saber sobre l’acció (...teòric, pràctic i derivats...)
2.4- L’acció social (...més d’un subjecte, Habermas...)2. La filosofia pràctica
3.5- Dimensions i característiques de la filosofia pràctica (...des de les dif.dimnsns,4 elements...)
3.6- La primacia de la filosofia pràctica (...suscita un gran interès...)
3. L’àmbit de l’ètica (...humans, llibertat...)
4.7- Moral i ètica (...sinònims...)
4.8- Moral, immoral i amoral (...una conducta serà moral o no, estructuramoral...)
4.9- Moral, dret i religió (...tres sabers normatius...)
4.10- Tasques de l’ètica filosòfica (...aclarir, fonamentar, aplicar...)
4.11- Hi ha valors morals universals? (...ens demanem...)
3.5.1-El relativisme moral (...consisteix a afirmar que els principis del que és...)
3.5.2-L’escepticisme (...afirma que com que no podem trobar cap criteri...)
3.5.3-El subjectivisme(...per al subj. les qüestions morals són subjectives perquè...)
3.5.4-L’emotivisme (...pels subjectivistes les afirm. morals només expressen...)
3.5.5-Punts dèbils d’aquestes posicions (...incapaces de, retre compte, d’explicar el fet...)
4.12- La saviesa moral
4. L’àmbit de la filosofia política
5.13- Naturalesa i tasques de la filosofia política
5.14- Reptes als qualss’enfronta

1. LA TASCA DE LA RACIONALITAT PRÀCTICA
La filosofia com a racionalitat pràctica reflexiona sobre com orientar l’acció humana per ajudar-nos a saber que és raonable fer i decidir en les diferents circumstàncies de la vida.
Així s’aconsegueix una acció racional, fruit de la deliberació.
1.1- Què s’entén per acció?
Acció, en un sentit ampli és quelcom que feimconscientment. En un sentit estricte cal diferenciar entre els diferents tipus d’acció depenent del protagonisme del subjecte, obtenint del nostre conjunt del coneixement: coses que feim voluntàriament i coses que feim sense voler.
Aristòtil a l’Ètica a Nicòmac fa la següent distinció:
* Accions involuntàries:
* Forçoses: es realitzen per força i tenen origen extern, per tant no contribuïm enelles.
* Per ignorància: es desconeixen les circumstàncies de l’acció.
* Accions voluntàries: Son aquelles que tenen origen en la persona que les realitza, per tant n’és responsable.
* Accions mixtes: son accions voluntàries que es realitzen per temor a un mal major, és a dir, es pot elegir si fer-les o no i no és agradable realitzar-les o només es donen a uns casos determinats.
Enun sentit estricte, les accions voluntàries son les conscients i voluntàries.
L’ètica i el dret són sabers que volen conèixer si una acció ha estat voluntària o no, per determinar-ne la responsabilitat.
El subjecte és responsable de les accions voluntàries i de les accions involuntàries per ignorància culpable (les conseqüències s’haurien d’haver previst). I no és responsable de les accionsforçoses ni de les accions per ignorància no culpable.
1.2- Els elements de l’acció
* Intenció: les persones tendeixen a fer algunes coses, diem que tenen inclinació a fer-les. Aquesta inclinació pot ser:
* Espontània: quan em passa alguna cosa encara que no m’ho proposi.
* Assumida conscientment: com comprar-me un llibre.
Les intencions són inclinacions conscientmentacceptades, que em porten a fer alguna cosa. Són l’element indispensable de l’acció i no són observables, com a molt conjecturables.
* Fins i mitjans: Els fins d’una acció són desitjos proposat d’un mode conscient i explícit.
Les accions es classifiquen i avaluen en funció d’aquests fins i mitjans. Una acció humana es teleològica, que es fa per un fi (télos) i per aconseguir-lo es fa a través...