La Perspectiva Com A Forma Simbòlica

LA PERSPECTIVA ARTIFICIAL. INVENCIÓ I DIFUSIÓ: DE BRUNELLESCHI A PIERO DELLA FRANCESCA
La invenció de la perspectiva artificial forma part d’un dels invents i sistemes de representació espacials més significatius en la història de l’art. Són moltes les definicions que s’han donat; totes indubtablement similars, però cal remarcar amb importància la definició donada per Erwin Panofsky, pare de laiconologia. En la seva complexa obra La perspectiva como forma simbólica, ens dona una definició agafada de Durero dient que l’origen etimològic de la paraula “perspectiva” prové del llatí, item perspectiva, el significat de la qual és “mirar a través” i ens planteja alhora la perspectiva com a una representació espacial vista des d’un concepte renaixentista:
<<Hablaremos en sentido plenode una intuición “perspectiva” del espacio, allí y sólo allí…donde todo el cuadro –citando la expresión de otro teórico del Renacimiento– se halle transformado, en cierto modo, en una “ventana”, a través de la cual nos parezca estar viendo el espacio, esto es donde la superficie material pictórica o en relieve…es negada como tal y transformada en un mero “plano figurativo”, sobre el cual y através del cual se proyecta un espacio unitario que comprende todas las diversas cosas.>>
Una de les principals contribucions per part dels artistes del Renaixement són les regles de la perspectiva artificial com a procediment per a reconstruir objectes tridimensionals en suports materials bidimensionals. És aquí quan llavors la superfície pictòrica es converteix en un plànol figuratiu sobre elqual es projecta l'espai de manera estructurada i uniforme. Les bases de la concepció de l'espai s’assenten i això determinarà la preocupació per crear imatges el més semblants possibles a la realitat natural.
El fonament principal de la perspectiva, donat per Filippo Brunelleschi, és quan tots els punts i rectes perpendiculars es projecten des d’un punt prefixat, que és el centre de la projeccióo punt de vista. La projecció és el conjunt de rajos que uneixen el centre –en aquest cas podria ser la mirada de l’espectador– amb els punts de l’objecte en qüestió i aquesta unió forma el que anomenem una piràmide visual, on es crea una intersecció plana. Segons Panofsky, les rectes o línies paral·leles tenen un punt de fuga en comú i en el cas de jeure sobre un pla horitzontal aquest mateixpunt de fuga jeu a la vegada sobre la línia de l’horitzó, a més de formar amb el pla del quadre un angle de 45º. Aquí també podem observar que la distància entre l’ull, el punt de vista, i el punt de fuga és igual al que anomenem punt de distància.
Donada la posició de les rectes perpendiculars, aquestes determinen la posició dels punts de l’objecte en qüestió i el que només necessitarem dibuixarserà l’alçat, que ens donarà les mesures de l’altura, i la planta, que ens donarà les mesures de l’amplada, per a poder així delimitar la figura que apareix sobre la superfície d’intersecció. És llavors quan, al transportar els valors numèrics de la planta i l’alçat a un tercer dibuix, tenim la perspectiva de l’objecte a projectar.
La utilització de la perspectiva serà, per tant, elevada a lacategoria de ciència l'art. Els artistes reivindicaran la pròpia condició d’artista intel·lectual i aspiraran a tenir una condició social més elevada com a homes de ciència realçant el valor científic de les arts: ja no són simples artesans; sinó científics i per això estudiaran anatomia, matemàtiques i geometria i seran aquestes considerades el pilar de la representació de les imatges.
Diferents sónels artistes que han teoritzat sobre aquest tema en els seus tractats però els que disposaré a comentar són els que més han influït en el camp de la història de l’art.
Filippo Brunelleschi (1377-1446):
Un dels grans teòrics i arquitectes del Renaixement considerat com a inventor de la perspectiva artificialis i de les lleis de la perspectiva cònica va ser Filippo Brunelleschi.
Brunelleschi,...