LA REPUBLICA

LA REPÚBLICA - Plató
ESTRUCTURA DE L’OBRA
Sovint s’han distingit CINC SECCIONS en la composició de La República: Són 10 llibres.
-1: Integrada només pel llibre I, que constitueix per ell mateix un diàleg socràtic, el tema del qual és la
JUSTÍCIA
-2:Composta pels llibres II, III i IV, on es traça el projecte polític pròpiament dit de Plató;
-3:Inclou els llibres V, VI i VII, i que és la secció mésestrictament filosòfica de l’obra;
-4:Composta pels llibres VIII i IX, on s’exposen els diversos tipus de constitucions polítiques possibles,
amb el seu probable origen i desenllaç, i els tipus corresponents d’homes que suposen;
-5: Finalment, el llibre X, una mena d’apèndix sobre la poesia i un mite escatològic (sobre el més enllà),
que corrobora el que s’ha dit sobre les recompenses que repl’individu just.
Per bé que l’obra té unitat, s’adverteixen canvis d’argumentació, interrupcions o retorns a punts ja
tractats, com si Plató tingués necessitat de tractar novament algun altre assumpte o de recomençar
l’obra sense suprimir allò que ha dit anteriorment, o d’interrompre el tractament d’un punt per aclarir
un altre,etc...
-Així, entre els llibres I i II, és clar que hi ha una mena detrencament.

PERSONATGES
Plató no introdueix directament en escena els personatges que mantenen la conversa, sinó que
presenta, primerament, un narrador. Això Plató també ho fa en d’altres diàlegs.... La novetat de La
República és que, a diferència, dels altres, el relator és el propi Sòcrates, protagonista de l’obra.
-Plató narra la trobada entre Sòcrates, que narra aquest mateix, i Polemarc. L’escenase situa a la casa
de l’ancià Cèfal, pare de Polemarc, que era un metec, o sigui, un estranger amb residència permanent a
Atenes. Habita a EL Preu, port d’Atenes, on es troben la major part dels metecs dedicats al comerç o a la
indústria...
-Comencen parlant sobre la vellesa, per passar després directament a tractar el concepte de JUSTÍCIA.
Cèfal es retira d’escena i és substituït com ainterlocutor, per Polemarc. Polemarc dóna sempre la raó a
Sòcrates. Aquesta actitud tan conformista desfermen la ira de Trasímac, qui irromp en escena. Trasímac
assumeix el punt de vista d’un sofista oligàrquic que justifica la llei del més fort. A continuació es veu
com Sòcrates amanseix Trasímac i acaba essent “derrotat” per les argumentacions de Sòcrates, i
resignat. En acabar el llibre I desapareix coma interlocutor.
-A partir del llibre II Glaucó i Adimant es converteixen en els únics interlocutors de Sòcrates.

RESUM DEL DIÀLEG
LLIBRE I:
-328 c- Discussió preliminar sobre la vellesa: no és pas la vellesa la causa dels mals quan som vells, sinó
el caràcter; la riquesa pot ajudar l’home sensat a ser just.
-331c- Cèfal: la justícia és la devolució del que es deu. –Sòcrates: però es pot tornarel que es deu amb
justícia o no.
-332d- Polemarc: és el benefici a amics i perjudici a enemics.- Sòcrates: la justícia és l’excel·lència de
l’home; aleshores, si perjudiquem un home se’l torna més injust, i així es faria “justícia” tot produint
injustícia.
-338c-Trasímac: Justícia és el que convé al més fort. –Sòcrates: Equiparació entre la medicina i l’art de
governar: el metge disposa el queconvé al malalt i no pas a ell mateix; el governant ha de disposar el
que convé als governats, i no pas a ell mateix.
-348c-Trasímac: Injustícia: desaprofitar les oportunitats per beneficiar-se a un mateix. – Sòcrates: la
saviesa no consisteix en treure benefici, i el just és l’home que s’assembla al savi i bo.
-352d-: La justícia és l’excel·lència de l’ànima: Cada cosa té una funció (ERGON). Lesfuncions de l’ànima
són atendre, deliberar, i la seva excel·lència (el camí propi) és la justícia, de manera que l’ànima justa
complirà la seva funció i viurà bé,; per contra aquest camí no el recorrerà l’ànima injusta.
LLIBRE II
-357a- Glaucó: la justícia no és vista (entre la majoria de gent) com un bé en si mateix. Normalment
associem la justícia a que ens porti conseqüències desitjables o...