Lapsus Mentis

Lapsus mentis o lapsus d’acció. Es tracta de dos termes utilitzats per descriure una falla en l’executiu central. Per entendre perquè es produeix aquesta falla hem d’entendre el paper del nostre executiu central a l’hora de realitzar accions motivades. Una acció o conducta motivada es desencadena a partir de la percepció d’un estímul. Però per classificar aquest estímul com a rellevant, ha depassar per un control cognitiu, que descarta aquest estímul, o el classifica com a rellevant. Ens centrarem en estímuls que es consideren rellevants.
El nostre cervell pot processar gran quantitat d’estímuls simultàniament, però tenim el problema que no podem donar resposta (conductual) simultània a tots els estímuls que som capaços de processar, necessitem, doncs, un mecanisme de selecció de lainformació que ens permeti actuar de la manera més adequada a cada moment, és a dir, que organitzi el nostre comportament perquè sigui ordenat i estigui dirigit a l'assoliment de determinats objectius.
És en aquest punt inicial de la percepció de l’estímul on la nostra memòria sensorial, mitjançant la memòria icònica, fa la tasca de mantenir l’estímul el temps necessari per a que el nostre executiucentral processi la informació amb l’ajuda de la memòria a llarg termini, i d’aquesta manera identificar l’estímul.
El procés de classificació d’estímuls ha estat explicat de diferents maneres, per diferents autors, amb llurs models de selecció de la informació que ens arriba mitjançant la nostra cognició.
Entre aquests models trobem el Model de selecció primerenca, plantejat per Broadbent(1958). Segons aquest autor, les característiques físiques de l’estímul són les que determinen si aquest estímul s’ha de processar o no. És a dir, que abans de processar conscientment l’estímul, ja es classifica com a rellevant o no, segons el filtre del registre sensorial. Això implica la utilització d’una mena de magatzem previ on es guarda aquest estímul durant el temps que es triga a classificar-locom a processable o irrellevant. Estaríem parlant d’una de les funcions de l’executiu central, que és precisament l’emmagatzemament temporal d’aquesta informació (estímuls(s)), abans de processar-la o rebutjar-la, segons la importància o rellevància d’aquesta informació per al subjecte en qüestió.
Revisions posteriors al model presentat per Broadbent, com el de Moray (1959) o el de Treisman(1960) han demostrat que la informació que el model de Broadbent donava per no atesa, no era pas així tractada, sinó que també passava per un processament, encara que de menor grau que la informació rellevant. En altres paraules, segons Treisman, la informació s’atenuava en quant al processament d’aquesta, i si més endavant aquesta informació es tornava rellevant, podia arribar a gaudir d’una atencióconscient.
Segons aquest model, un lapsus mentis es produiria quan dos estímuls simultanis es classifiquen a la vegada com a rellevants, i per tant demanden atenció conscient, però és un d’ells torna a ser re-classificat com a no rellevant, per falta de recursos atencionals, i perd atenció conscient. Seria aquest procés de re-classificació el causant del lapsus mentis.
Un altre model de seleccióés el presentar per Deutsch i Deutsch (1963). Segons aquests autors, tots els estímuls percebuts passen una anàlisi semàntica d’alt nivell abans de decidir quins són rellevants i quins no. I només aquells que passin aquest filtre rebran atenció conscient. Avui dia es combinen els models anteriorment exposats per explicar el procés de selecció d’estímuls i l’adjudicació de atenció conscient capl’estímul en concret.
Per considerar que s’ha patit un lapsus mentis, s’han de complir certes condicions inicials. La primera i primordial és que el subjecte ha d’estar immers en mig d’una acció conscient motivada. Això vol dir que la seva atenció selectiva s’ha d’haver centrat prèviament en un estímul extern, captat per la seva percepció, o en un d’intern, com ara un pensament, un record, o una...