Les lectures obligatòries

LES LECTURES OBLIGATÒRIES A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA



Les lectures poden ser l’espai on ensenyar i aprendre d’una manera més plaent i intensa. És per això que seria important dedicar-les méstemps, tant en la seua tria com en la manera de treballar-les.
Hi ha hagut una tendència a separar la llengua i la literatura, quan totes dues haurien de caminar juntes de la mà. Per aprendrea llegir i escriure cal dominar-ne la llengua. Però, com molt bé diu Pagès, aprenem a caminar observant els qui saben, no estudiant anatomia. Per tant, caldria llegir més per tal d’aprendre-la.Per escollir un llibre el professor ha de tenir un bon bagatge de lectures juvenils clàssiques i modernes. Pel que respecta als criteris a seguir, és important tenir clar què es pretén: que elsalumnes gaudisquen de la lectura o que coneguen obres específiques. El primer plantejament cau en el perill que l’alumne no avance en el coneixement i solament s’entretinga, mentre que el segon cau en lapossible pèrdua d’interés en la matèria. La qüestió està en trobar el punt mig entre tots dos plantejaments.
Els llibres amb valor literari estan relacionats amb la riquesa lingüística que encontenen. Els llibres d’interés, són els llibres temàtics. Amb aquests, però, l’alumne aprén que llegir un llibre no es tan important com captar-ne la moral, i deixa de banda els aspectes lingüístics iformals de l’obra. Dels instant books, llibres amb temes i lèxic d’avui i d’ara, millor ni parlar-ne, ja que formen part de la no-literatura que potser demà mateix no captarà l’atenció ni d’un lector.Amb aquests dos últims resulta impossible parlar de llengua i literatura. Per tant, s’haurien d’escollir, pràcticament sempre, els llibres de valor literari. Hem d’aconseguir que els alumness’enamoren de les descripcions, dels diàlegs, de les comparacions... La resta no és literatura.
A l’hora de programar lectures és important buscar un equilibri, és a dir, intentar que lligen variat....