les limitacions de narcís oller
L’article parla de Narcís Oller, tracta sobre un conjunt de les seves obres.
Oller, igual que els realistes del segle XlX, no dubta a rebutjar prejudicis i conviccions i descriure elque hi veu realment quan l’evolució artística interior de situacions i personatges entra en contradicció amb les seves conviccions sagrades. Entre les limitacions que situem dintre del grup quesorgeix del context cultural català, la imperfecció que situem dintre del grup que sorgeix del context cultural català, la imperfecció del llenguatge literari és la més visible. Tota la literatura catalanade l’època pateix aquesta incorrecció del seu material expressiu, i els escriptors que destaquin realitzaran, a la vegada, una creació artística i una depuració i un enriquiment del llenguatgeliterari.
Les especials característiques de l’aprenentatge literari d’Oller: format en la lectura de la literatura castellana i francesa, no es va plantejar la possibilitat d’escriure en català fins a lavora del trenta anys, quan l’efecte que li produïren els Jocs Florals del 1877, afavorit pel contacte amb escriptors catalans, li féu veure, segons ens diu a les Memòries, que “entre l’escriptor i laseva Llengua nativa hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible”. Oller mateix va ser conscient d’aquest problema, si més no, quan l’aparició d’uns narradors més joves, amb un estil més rici acurat, palesà la incorrecció del seu.
En el camp estrictament de l’expressió, Oller hauria de lluitar en dues fonts: per un costat polint, perfeccionant o, més encara, creant una prosa literàriacatalana; per l’altre, buscant els nivells lingüístics adients a la novel•la realista, tant a la narració i a la descripció com al diàleg.
Narcís Oller en intentar la novel•la realista en català,...
Regístrate para leer el documento completo.