Les Meditacions Metafísiques De Descartes

LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES
DESCARTES










• PRIMERA DE LES MEDITACIONS SOBRE LA METAFÍSICA, EN LES QUE SE DEMOSTRA L’EXISTÈNCIA DE DÉU I LA DISTINCIÓ DE L’ÀNIMA I EL COS:


En aquesta primera part Descartes se n’adona que totes les opinions que tenia fins ara eren falses o dubtoses i per això decideix eliminar-les sistemàticament. Per fer-ho sols analitza els principisen els que es recolzava tot el que havia cregut fins ara , ja que creu que un cop trobi l’error en aquí s’ensorraran totes les altres creences.
Així doncs, se n’adona que tots els coneixements que havia adquirit fins ara es basaven en els sentits, però que en canvi aquests moltes vegades ens enganyen i que per tant no són de fiar. Ara bé, també creu que hi han coses de les qual no es pot dubtar,com el fet d’estar assegut, en un lloc concret, etc. Però després es torna a plantejar un altre dubte, el fet de que tot això podria ser sols un somni. Aleshores comença a pensar com si tot fos un somni i veu que encara que tot fos un somni les coses que hi surten han tingut que ser ideades a partir de la semblança de coses verdaderes i que per tant existeixen (cara, ulls, mans…) o si més no,existeixen coses més simples que les formen, com els colors que creant aquestes imatges. Per tant arriba a la conclusió que totes aquelles ciències que depenguin de coses compostes són certament dubtoses (física, medicina, astronomia…), mentre que les que tracten de coses simples posseeixen algú cert i indubtable (aritmètica, geometria…).
Així es comença a preguntar perquè Déu deixa que les personescreguem en coses que no són verdaderes i fins i tot es pregunta si no serà el mateix Déu el que li indueixi a errar. Però tot plegat no podia ser possible, ja que Déu és bondadós i per tant no seria coherent. D’aquesta manera arriba a la conclusió que segurament existeix un “geni maligne” el qual provoca que errem.
Finalment conclou que tot allò que se li aparegui com dubtós, serà important quese’n recordi ja que sinó els mals costums el tornarien a fer errar.


• MEDITACIÓ SEGONA: SOBRE LA NATURALESA DE L’ÀNIMA HUMANA I EL FET QUE ÉS MÉS COGNISIBLE QUE EL COS.


En aquesta part Descartés busca alguna cosa que sigui certa e indubtable, i aleshores, es posa a dubtar de tot per tal de trobar-ne alguna que no ho sigui, i se n’adona que potser l’únic verdader en el món és que nohi ha res dubtós. Però també veu que si dubta significa que existeix i aquesta és la primera veritat indubtable que troba, el anomenat dit de “Cogito, ergo sum”, és a dir, penso per tant existeixo.
Un cop sap que existeix, es a dir, que ell és, aleshores es pregunta què és. Per trobar la resposta pensa en el que fins ara creia que era i comença a aplicar-li els raonaments que ha utilitzat finsara, és a dir, el dubte per tal de trobar la resposta correcta. Fent-ho d’aquesta manera arriba a la conclusió que de tot allò que creia pertanyent a la naturalesa corpòria, com el fet de d’estar delimitat per una figura, podria ser que no fos cert si penséssim amb l’existència d’un “geni maligne”. Per tant, sense trobar res en el cos que poguí ser cert i indubtable comença a investigar sobre elsatributs de l’ànima. Veu que el caminar, nodrir-se, sentir, i tots els altres atributs que pertanyent a l’ànima no poden existir si no hi ha cos, però en canvi el pensament sí, ja que aquest no es pot separar d’ell. I per tant finalment arriba a la conclusió que és una cosa que pensa, és a dir, una cosa que dubta, que entén, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que també imagina, i que sent.Més tard fa un estudi sobre un objecte material , la cera, i veu que aquesta pot tindre una extensió immensa (canvi de volum, forma…), la qual la nostre imaginació no pot arribar a imaginar i que per tan només podem comprendre el que és aquell tros de cera amb l’enteniment. En aquí Descartes vol demostrar que tots els objectes sensibles són solament coneguts amb l’enteniment i que la percepció...