Levi Strauss

Lévi – Strauss
Per Straus la cultura és qui consolida i propaga la sociabilització, el pensament simbòlic, la comunicació, etc. Són sistemes simbòlics compartits per tots i acumulatius, creats per la nostre ment; de manera que és la nostra pròpia ment la que imposa un ordre culturalment pautat, una lògica contrastada de relacions i transformacions, dins d’un món canviant. La cultura per tant ésuna creació mental que s’origina com a conseqüència de les experiència a través dels sentits humans.

La etnicitat de Strauss és vista sota el paraigües de postures etnocèntriques, en el que les diferents cultures tenen la necessitat de distingir-se de les altres, mitjançant una relació intercultural on un grup tendirà a qualificar els estils de vida dels altres com absurds o irracionals. Lautilització de criteris etnocèntrics per jutjar el progrés d’un grup o el fet d’establir una cultura superior a un altre és incorrecte, encara que existeixen grups que van en contra de la direcció establerta pels valors i els criteris d’una cultura dominant com l’occidental (història estacionaria) i d’altres grups que es mouen en la mateix direcció que occident (història acumulativa).

CliffordGeertz

Geertz entén que la cultura i els fenòmens culturals, no es poden entendre només per un sol camí, sinó que hi ha molt de diferents per entendre-la. De totes maneres, la seva postura es recolza en la tradició de Weber (perspectiva comprensiva), de manera que la cultura no s’entén o es relaciona amb els components psicològics, sinó amb els llenguatge (on l’important és el discurs i no el codiutilitzat) i l’espai públic on tenen lloc els actes significatius, on pren sentit el nostre propi univers imaginatiu.

La seva visió de la etnicitat, s’empara en la perspectiva primordialista, on els trets culturals més immutables, com serien el parentiu i la vinculació amb un avantpassat, o bé la llengua i la religió ens fan pertànyer a un grup ètnic concret. Aquests llaços d’adhesionsprimordials, són superiors al llaços ètnics, per lo que és més important aquesta visió de pertinença subjectiva, basada en el sentiment i visió de la pròpia persona respecte al sentit de pertinença a un grup ètnic i no en funció a qüestions frontereres a l’hora de formar part d’una comunitat o un grup primari.

Fredrik Barth

Barth no va catalogar a la cultura com una entitat donada, sinó com elresultat en la gènesi i consolidació de la interacció del que ell va denominar grups ètnics. Grups els quals tenien com a particularitat que adscrivien la seva pròpia identitat amb la de la resta de membres. Per tant el concepte de cultura, pren un caire més sociològic o psicosocial, gràcies als tipus d’organitzacions socials dels grups ètnics; de manera que la cultura no és la que limita o separa alsgrups, sinó són les fronteres les que delimiten aquests grups.

Què era per Barth ètnic? Ell ho va definir com una forma d’organització social, que permetia fixar diferències culturals al voltant d’una frontera, de manera que ho entenia com un espai tant d’interacció com de divisió. Per tant la etnicitat, s’entén com la intersubjectivitat de la identitat ètnica del grup, lesautocategoritzacions que realitzen els mateixos membres del propi grup i les categoritzacions que realitzen dels membres dels grups aliens. Per tant davant aquest marc, el subjecte és qui es planteja la dicotomia entre el “nosaltres” versus “ells” i qui emmarca aquestes categories que ha format, dins d’uns processos d’interacció social més complexos i amplis, que també poden venir donats pel sentit de pertinença aun grup per l’origen històric o la història del propi grup.

Lévi – Strauss

Va aprofundir sobre la relació entre cultura i raça, afirmant que el concepte raça havia fracassat a l’hora d’explicar la diversitat cultural, perquè les aportacions culturals de les diferents societats, no es deuen a les aptituds relacionades amb els aspectes fisicoanatòmics, sinó a circumstàncies geogràfiques,...