Literatura

http://www.autisme.com/
l'autisme
Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són trastorns del neurodesenvolupament, crònics i que habitualment es detecten durant els primers 30 mesos de vida.
Els símptomes fonamentals són tres:
* alteracions de la comunicació,
* alteracions de les competències socials i de la imaginació,
* i un patró d'interessos i activitats molt restringit iestereotipat.
A més, s'observen sovint conductes anormals, com a moviments de balanceig i obsessions insòlites cap a alguns objectes o esdeveniments.
El nivell d'intel ligència de les persones afectades és molt variable, però la majoria (75%) presenten una deficiència mental associada de grau divers. La major part d'aquesta població requereix una gran ajuda durant tota la seva vida.
Respecte dela prevalença dels TEA (trastorns de l'espectre autista) els estudis epidemiològics dels darrers anys mostren que actualment aquesta síndrome afecta, aproximadament, a 6 de cada 1000 naixements i és molt més freqüent en el sexe masculí que en el femení (4:1)
l’autisme com a símptoma
(Orígens del terme)
Etimològicament, el terme autisme prové de la paraula grega eaftismos. El seu significat és"tancat en un mateix", i la seva introducció en el camp de la psicopatologia va ser obra del psiquiatre suís Eugen Bleuler que en la seva obra Dementia praecox or the Group of Schizophrenia (Traducció a l'anglès de 1950. Original en alemany de 1913 ) utilitza el vocable autisme per definir un dels símptomes patognomònics de l'esquizofrènia.
Per Bleuler, el símptoma autista consisteix en unaseparació de la realitat externa, concomitant a una exacerbació patològica de la vida interior. D'aquesta manera, la persona que pateix esquizofrènia (i sempre segons Bleuler) reacciona molt dèbilment als estímuls de l'entorn, que a més és percebut amb animadversió. En la majoria de casos, l'objectiu d'aquesta conducta és no perdre la concentració en les fantasies internes, però en alguns malalts aquestaïllament serveix per frenar un augment de les emocions, ja de per si molt elevades com a conseqüència de la seva sensibilitat hipertrofiada. Segons el psiquiatre suís, aquesta ruptura mental amb l'exterior no és absoluta, de manera que la consciència en relació amb fets quotidians pot estar relativament ben conservada, i només en els casos més severs d'estupor observem un aïllament absolut.Però Bleuler va més enllà en la definició del "símptoma autista", i en la mateixa obra desenvolupa el concepte de "pensament autista" que, segons ell, té el seu origen en la fragmentació esquizofrènica de la ment. Segons Bleuler aquest tipus de pensament es caracteritza per estar dirigit per les necessitats afectives del subjecte i pel seu contingut fonamentalment simbòlic, analògic, fragmentat id'associacions accidentals. La realitat objectiva és substituïda normalment per lucinacions i el pacient percep el seu món "fantasiós" com real i la realitat com una il.lusió.
tractament de l'autisme
Les dades provinents del estudis científics permeten afirmar avui dia que la causa de l'autisme és biològica (amb una influència molt rellevant dels factors genètics) i no una alteració psicogènica, ésa dir, l’expressió clínica d’un trauma psicològic. Aquesta constatació ha permès elaborar, des de fa temps, programes d'atenció psicopedagògica individualitzats i aplicar tractaments farmacològics que poden millorar certs símptomes i que permeten per tant que el nen o adult tingui més possibilitats de desenvolupar els seus potencials.
Per millorar el pronòstic de les persones afectades de TEA(trastorns de l’espectre autista), és molt important realitzar un diagnòstic primerenc i iniciar el tractament el més d’hora possible. Els programes d’intervenció han de ser integrals (adreçats a totes les àrees evolutives i als diferents contexts) i tenir en compte les característiques individuals de cada persona. La coordinació entre els diferents professionals i serveis que atenen el nen/a...