Literatura

• Tema/Idea.

Vida privada (1932) és una novel·la ciutadana que descriu i caracteritza les classes socials més importants de la ciutat, és a dir, l'aristocràcia i l'alta burgesia, en un moment crític i de canvi.
Sagarra vol caracteritzar una aristocràcia local, de la Barcelona dels anys vint i principis dels trenta que viu els darrers moments de la Dictadura de Primo de Rivera i l'inici de laRepública i tot el que això comporta per aquesta classe social i per la ciutat.
L'autor incideix en aquesta novel·la directament en el realisme i la trama sentimental.
Aquest realisme, el valor documental de la novel·la, ha portat a considerar per alguns crítics, l'obra com una crònica de la Barcelona de l'època.
És evident que aquest valor hi és present i que l'autor descriu aquest períodeclau pel qual passa el país, una època d'adquisició de llibertat política i de restauració de les institucions catalanes, però ho fa sempre des d'una vessant novel·lística i de ficció.

• Argument/Sinopsi.

L'acció de la novel·la té com a punt de partida i com a centre de la narració l'enfonsament social de la família Lloberola. És la crònica d'un naufragi social.
La primera part del llibre elnarrador ens descriu la disbauxa i la despreocupació de l'hereu de la família, en Frederic i la ineptitud del seu germà, en Guillem.
La narració se centra a l'entorn d'un xantatge i això fa que es relacioni la nova aristocràcia amb la noblesa tradicional i que la frontissa que fa de connector sigui el sexe i els diners.
La segona part s'inicia uns cinc anys després de la mort de la víctima delxantatge i l'autor ens mostra al corrent dels esdeveniments i de la instauració de la República i ens presenta una nova generació dels Lloberola: són la filla gran i el petit de l'hereu que neixen condicionats per la decadència que viu la seva família.
Ara, en Guillem i en Frederic es mostren totalment vençuts i decadents. En Guillem esdevé un mantingut i l'hereu viu sol i aïllat de la família,després d'haver fracassat en tots els fronts de la vida.
La Maria Lluïsa, la filla de l'hereu, creix allunyada dels seus pares i per tant, al marge dels lligams amb la família Lloberola, i es fa amb la part més esnob de la ciutat.
Els personatges tornen a actuar per sexe i per diners.
D'altra banda, l'altre fill, en Ferran representa els problemes a què s'enfronten els adolescents i el despertarsexual de la joventut.
La novel·la clou amb Pilar Romaní, símbol de la ciutat de Barcelona i espectre del passat, però garantia de futur.
“Bobby descobria en els plecs dels llavis, en la barbeta una mica sortint, en les arrugues, en els ulls cansats i en els cabells blancs d'aquella decrèpita majestat, encara alta i somrient, tota l'essència d'una Barcelona aristocràtica i comercial, popular,orgullosa i una mica infantil, de la qual s'acabava el rastre. “
•

Característiques dels personatges.

La novel·la descriu fonamentalment la decadència d'una classe, que està tipificada en un llinatge: els Lloberola. Els hereus es mostren ineptes i degraden la família malvivint de l'economia del pare de família o fins i tot fent de gigoló.
Els personatges de la novel·la viuen l'acció dedos moments clau: 1927 i 1932 que corresponen a les dues parts de la novel·la. Els Lloberola, doncs, exemplifiquen aquesta decadència moral i econòmica de la societat a la qual pertanyen.
La novel·la ens presenta el patriarca, Tomàs Lloberola quan ja és a les portes de la mort i els seus fills, en Frederic, l'hereu, i en Guillem. Finalment en la darrera part apareixen els dos fills de l'hereu, laMaria Lluïsa i en Ferran que acaben de degradar la família amb les seves accions.
Els Lloberola són el centre de la novel·la i els altres personatges que hi apareixen surten com a conseqüència dels seus actes.
Tots configuren un complex entramat de relacions que es basen en el sexe i en els diners.
TOMÀS.
En Tomàs viu la decadència de la seva família connectant-la amb la societat del moment....