Llenguatges Comunicatius audiovisuals

Quan treballem amb una sola càmera treballem en dos temps, perquè a banda de rodar, hi ha un segon moment d’edició i muntatge. Per tant, els productes que es fan en una solacàmera sempre s’emeten en diferit ja que han de ser muntats posteriorment. Té avantatges  ens veiem obligats a que la càmera es mogui, perquè nomes tenim una càmera.
Es tractadel sistema més habitual en la TV. Si volem emetre-ho en directe, el que sigui que passa davant de les càmeres se selecciona i s’emet, però no des d’una única perspectiva.
Al’hora de fer una planificació de rodatge, el que fem és tenir en compte què és el que passarà allà davant les càmeres. Es parteix de l’anàlisi de l’acció i es disposenestratègicament les càmeres. Un cop situada les càmeres decidim quines son les imatges que volem inserir, ja que cada posició proporciona una sèrie de plans.
El realitzador, amb les sevesdecisions, condueix la mirada del telespectador (què li agrada veure a l’espectador? Què hauria de veure?)
Realització
Qui o Què mostrar: normalment s’ha de mostrar elprotagonista de l’acció i el que s’està fent. Principalment hem de mostrar a qui parla o a qui fa les coses. En alguns casos va bé per trencar la monotonia, mostrar les reaccions a allòque s’està succeint.
Com mostrar-ho: no hem de triar un tipus de pla perquè queda bonic, sinó perquè volem donar un tipus d’informació. Utilitzarem plans més oberts o tancatsen funció del que vulguem comunicar (plans descriptius, narratius o expressius):
Els plans generals serveixen per situar a l’espectador i donar-li informació contextual
Elsplans conjunt, sencers o mitjos, per mostrar el que passa des d’una certa distància
Els plans curts, per centrar i implicar l’espectador en allò que s’està veient.