Macroeconomia






TEMA 1: MAGNITUDS MACROECONOMIQUES

(El PIB i magnituds derivades: concepte. Crítiques. La Renda Nacional. Components de la Despesa Nacional. Índexs de Preus. La taxa d’atur. La “Llei” d’OKUN).

Hi ha tres variables macroeconòmiques especialment importants: el producte interior brut real (PIB), la taxa d’inflació i la taxa d’atur. El PIB real mesura la renda total de tots elsmembres de l’economia (ajustada per tenir en compte el nivell de preus). La taxa d’inflació mesura el ritme al que pugen els preus. La taxa d’atur mesura la proporció de la població activa que no te treball.

1. Nivell de producció: la variable clau per mesurar el nivell de producció es el PIB a preus de mercat.
2. Nivell de preus  Inflació
3. Nivell ocupació/atur

1.- NIVELL DE PRODUCCIÓEl fluxe circular de la renda en una economia senzilla (sense sector públic ni sector exterior):
Suposem una economia on NO hi ha comerç exterior ni sector públic. Les famílies resten els seus factors productius a les empreses per a que aquestes puguin fer la producció. Les empreses paguen a les famílies unes rendes. Les famílies compren béns i serveis a les empreses i les empreses reben lesdespeses que fan les famílies en aquests béns i serveis. En aquesta economia, el PIB es tant la despesa total d’un bé o servei com la renda total derivada de la seva producció.

despeses

béns i serveis




factors productius (treball)

rendes

Imaginem una economia que produeix un únic bé, pa, amb un únic factor, treball. La figura mostraria totes les transaccions econòmiques que esrealitzen entre les famílies i les empreses en aquesta economia. El circuit interior representa els fluxos de pa i treball. Les famílies venen el seu treball a les empreses. Aquestes empren el treball dels seus treballadors per produir pa i el venen, a la vegada, a les famílies. Per tant, flueix treball de les famílies a les empreses i pa de les empreses a les famílies.
El circuit exteriorrepresenta el flux corresponent d’ euros. Les famílies compren pa a les empreses. Aquestes utilitzen part dels ingressos derivats de les vendes per pagar els salaris als seus treballadors i la resta son els beneficis que pertanyen als propietaris de les empreses (els quals formen part, a la vegada, del sector de les famílies). Per tant, flueix despesa en pa de les famílies a les empreses i renda en formade salaris i beneficis de les empreses a les famílies.
El PIB mesura el fluxe d’ euros d’aquesta economia. Podem calcular-lo de dues formes. El PIB es la renda total derivada de la producció de pa, que es igual a la suma dels salaris i els beneficis, (es a dir, la meitat inferior). El PIB també es la despesa total en compres de pa, (es a dir, la meitat superior). Per calcular el PIB podemexaminar el fluxe d’ euros de les empreses a les famílies o el fluxe d’ euros de les famílies a les empreses. Aquestes dos maneres de calcular el PIB tenen que ser iguals, perquè la despesa dels compradors en productes es la renda per als venedors d’aquests productes. Tota transacció que afecta a la despesa té que afectar a la renda i al rebés.
Existeixen tres maneres per mesurar el nivell deproducció:
∑ bens i serveis produïts = ∑ Rendes = ∑ Despeses
(aquesta igualtat només es dona en una economia senzilla)

Per mesurar el nivell de producció utilitzem el PIB a preus de mercat: valor de tots els béns i serveis finals produïts durant un període de temps determinat (un trimestre o un anys) dins d’un territori geogràfic determinat.
(Valor de tots els béns i serveis finals perquè elvalor dels bens intermedis ja està inclòs en el preu dels bens finals).

Càlcul del PIB a preus de mercat:

x = PIB p.m.  valor monetari de la producció d’un bé.


Conceptualment agafem un bé “i” i un període “t”.
El càlcul real del PIB en un país es fa a través del valor afegit brut.

1.1.- Càlcul del PIB segons l’enfoc producció:
(El PIB com a mesura del...