Manifestos de la FAVB

Els Manifestos de la FAVB
Participació ciutadana i sostenibilitat
Processos socials i sostenibilitat
Geografia A-1
Albert Forgas Gallardo
Introducció
En aquest text em disposo a presentar i reflexionar al voltant dels quatre manifestos presentats successivament l’any 1990, 1999, 2002 y 2009 per la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), en el que es tracten temesrelacionats amb la ciutat: urbanització, participació ciutadana, correcció dels desequilibris socioeconòmics, contra la privatització del capital públic, la defensa del medi ambient, el control de l’especulació y el lliure concert dels mecanismes capitalistes d’actuació sobre la ciutat.
Trobo aquests manifestos molt interessants, i per això he decidit treballar sobre ells, donada la lògica de lesseves reivindicacions, en les que es fa una defensa acèrrima de la recerca de solucions de qualitat als problemes col·lectius, formulant reivindicacions a les demandes dels drets sobre el benestar i la qualitat de vida. Drets bàsics que com a ciutadans i com a societat hauríem de gaudir en l’espai urbà que habitem. Tal i com exposa el primer d’aquests manifestos, aquests pretenen: “Conquerir icrear una ciutat més equilibrada, més humana, més justa, solidaria i participativa.” També m’ha cridat poderosament l’atenció el fet que aquesta reivindicació de drets s’impulsi des de la ciutat, en un món cada cop més urbanitzat s’intueix que haurà de ser des d’aquesta des d’ on engeguin les iniciatives i els canvis que fomentin la solidaritat, la igualtat i la convivència ciutadana. Cal remarcartambé la idea de que aquests manifestos estiguin impulsats per la societat civil, representada en aquests cas pels barris, prenent forma en la organització de la FAVB. Estem doncs “davant de documents que ens parlen de manera molt clara de les reivindicacions i voluntats de grups de persones amb la responsabilitat de presentar-se a ells mateixos com a protagonistes de la petita o la gran històriade la ciutadania”(Alió, 2014)
Es destacable el fet que els manifestos van virant amb el pas del temps cap a expressions amb caràcter reivindicatiu en l’àmbit de l’ecologia urbana. Com veurem més endavant, mentre que en el primer manifest del 1990 pràcticament no es fan al·lusions a la temàtica mediambiental, al del 1999 ja apareixen referències a temes sobre la defensa del medi ambient en l’àmbiturbà i de la gestió de l‘aigua. Aquesta tendència segueix progressant fins que l’últim dels manifestos, el del 2009, ja esta dedicat completament a ecologia i ciutat.
Probablement s’expliqui aquest viratge degut a la tendència gestada als anys 80, que esclata durant els 90 en els que es pren una major consciència ecològica i mediambiental. “És clar que també es pot interpretar com el resultat delque estava passant en uns anys que semblava que la política pública havia d'assumir, a la fi!, la responsabilitat del benestar de tothom, inclòs el que anava associat a la qualitat ambiental.” (Alió, 2014).
Cal recordar en aquests sentit dues dates clau: la Cimera de Rio (1992) en la que es va aprovar de manera oficial el concepte de sostenibilitat com principi bàsic del desenvolupamenteconòmic, i la Carta d’Aalbrog (1994) en la que les ciutats i les unitats territorials firmants es van comprometre a participar en les iniciatives locals de les Agendes 21 de Nacions Unides i a desplegar programes cap a un desenvolupament sostenible, a la vegada que van iniciar la campanya de ciutats europees sostenibles.
Autoria
Aquests manifestos han estat redactats y consensuats per un ampli ventalld’actors socials implicats en la vida de la ciutat. En aquest cas, l’entitat signant dels manifestos es la FAVB.
La FAVB és una entitat cívica creada l'any 1972, que des d’aleshores ve treballant al servei dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutat. Agrupa més de cent associacions de veïns i veïnes del barris de Barcelona i participa en els...