Medicina

1. TERMINOLOGIA (Jorge Molero)

1. CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE MÈDIC

• El llenguatge mèdic és universal
• El llenguatge mèdic actual és el sediment d’una tradició de 25 segles de medicina occidental.

1.1 Trets característics del llenguatge mèdic
El llenguatge mèdic és bàsicament un vocabulari i el terme n’és la unitat fonamental.
o Exemple: blefaritis(inflamació parpella), tifus exantemàtic, punt de McBurney, nutrició parenteral.

1.1.1 Universalitat: vocabulari comú a tot arreu. És internacional però s’adapta a l’ortografia, la
fonètica i la sintaxi de cada idioma.
o Exemple: mastectomy, cardiopathy (anglès);í, cardiopatía (castellà); mastectomia, cardiopatia (català); mastectomie, cardiopathie (francès); mastectomia, cardiopatia(italià).

1.1.2 Concisió: respon a motius d’economia de temps (oral) i d’espai (escrit).
o Exemple: hemoglobinúria: presència a l’orina de la matèria (hemoglobina) que conté el ferro en aquell dels elements de la sang (eritròcit) que té color roig i figura de disc bicòncau i la missió del qual és transportar l’oxigen, però sense que apareguin aquells elements o que ho facin en escàs nombre.1.1.3 Precisió: univocitat
o Exemple: amèlia (manca d’extremitats); exoftalmos (protrusió del globus ocular); taquicàrdia (augment de la freqüència cardíaca).

1.1.4 Neutralitat emotiva: Adopta un estil impersonal i una sintaxi controlada (racionalitat expressiva, absència d’ambigüitats o de proposicions amb doble significat).
Sovint es produeixen contaminacions valoratives oafectives amb càrrega social negativa: (sida-malaltia infecciosa), (toxicomania-conducta addictiva), (neurastènia-esgotament nerviós).

1.2 Orígens del vocabulari mèdic
- Les llengües clàssiques:

✓ El substrat grec: S’inicia a la Gràcia Clàssica “pas del mite al logos”.
Al mar hegeu sorgeixen escoles mèdiques (cirene, cos, atenas, crotona,etc.)
Molts delstextos s’anomenen Corpus Hippocraticum (segle.V-IV aC): primer intent de diccionari. Exemples: astràgal, coma, espasme, nefritis.

IMPERI ROMÀ - Galè de Pèrgam (s.II dC), va sistematitzar/unificar la medicina clàssica grega. Dóna la seva versió sobre la medicina clàssica, i llavors aquesta passa a anomenar-se Galenisme. Figura més significativa per la seva obra, que inclou termes com:sístole, diàstole, asfíxia, artritis.

Al s. IV, amb la caiguda de l’Imperi Romà, es perd la ciència grega, però l’Imperi Bizantí conservarà el Corpus Hippocraticum.

✓ La transmissió a través de l’àrab: Els àrabs tradueixen els textos grecs a l’àrab. La ciència torna a Europa a través d’aquest de manera que, a Córdoba i Toledo, es tradueixen els textos àrabs al llatí. Fet queimplica una depuració de la terminologia. Amb la caiguda de Constantinoble es recuperen els textos grecs, així que els termes grecs ja podrien ser traduïts al llatí (per això hi ha pocs termes àrabs).

✓ El llatí (lingua franca de la medicina europea): El llatí es conserva fins al s. XVIII, quan evoluciona a llengües vulgars.

1.3 Evolució del vocabulari mèdic
- Llengüeshegemòniques en la medicina contemporània:
✓ Francès (1750-1950).
✓ Alemany (1875-1950). Degut a la 2º Guerra mundial.
✓ Anglès (1919- ). Llengua hegemònica que domina sobre totes les altres.

- Anglicismes: by pass, rush, screening, feed back, scanner, stress. S’adapten i ja no són barbarismes.
- Factors de la supremacia de l’anglès:
✓ ColonialismeBritànic (anglès a tots els continents, difusió intercontinental a través de l’imperi britànic).
✓ Prestigi de la ciència, tecnologia i medicina als USA (nordamericanes).
✓ Expansió dels USA. Potència militar, política i econòmica.

2. L’ESTRUCTURA DELS TERMES MÈDICS

2.1 Elements dels termes mèdics
La major part del vocabulari mèdic està constituïda per neologismes...