Autonomia de centres educatius

DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. D’acord amb l’article 131 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, en matèria d’ensenyament no universitari, la Generalitat de Catalunya té competències exclusives, compartides i d’execució. La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, estableix, en el seu article 2.3.c) que l’autonomia de cada centre és un dels principisorganitzatius que regeixen el sistema educatiu. Així mateix, en l’article 2.3.a) s’indica que un dels altres principis organitzatius del sistema educatiu és el funcionament integrat i la gestió descentralitzada. La mateixa Llei dedica el títol VII als principis generals que regeixen aquesta autonomia, a la seva primera concreció per als centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya i a dotar elscentres públics d’un marc específic per exercir-la. La finalitat d’aquest Decret és aplicar els preceptes que estableix la Llei per tal que l’exercici de l’autonomia de cada centre sigui compatible amb el funcionament integrat del sistema, concordant amb el conjunt de principis que el regeixen d’acord amb l’article 2 de la Llei d’educació, en un marc de gestió descentralitzada . El funcionamentdel sistema educatiu ha de fer possible l’assoliment dels seus objectius tal com es determinen a la Llei d’educació: adequar l’acció educativa per millorar el rendiment escolar en l’educació bàsica, estimular la continuïtat en els estudis postobligatoris i adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. I ferho tot atenent la diversitat, avançant en la inclusió escolar de tot l’alumnat,en un context d’universalitat i d’equitat atenent els principis rectors del sistema educatiu que estableix la Llei d’educació. Tant la Llei d’educació com aquest Decret que la desplega fan una opció decidida perquè sigui en l’àmbit del centre i de la seva direcció on se situï l’eix central de la presa de decisions i que en tot cas sigui des del centre, en exercici dels seus marges d’autonomia, quese situïn de manera distribuïda entre el seu personal professional les diverses preses de decisió. En definitiva, els preceptes del Decret se situen en un context de lideratge fort i distribuït de les direccions i en un procés d’enfortiment institucional de cada centre educatiu. Atesa la diversitat d’aspectes a què es pot referir l’autonomia dels centres, s’entén que aquest Decret tinguipreceptes que afecten tots els centres del sistema educatiu, preceptes d’aplicació restringida als centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya o que imparteixen altres ensenyaments sostinguts amb fons públics i, finalment, preceptes que es refereixen exclusivament als centres públics dels quals és titular la Generalitat. Entre els primers, cal destacar aquells que, d’acord amb la llei,delimiten l’exercici de l’autonomia pedagògica i que estan basats en les garanties que l’Administració educativa dóna en ordre a la validesa dels títols corresponents als ensenyaments impartits per qualsevol centre. Els preceptes que s’apliquen exclusivament als centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya o que imparteixen altres ensenyaments sostinguts amb fons públics, que constitueixen elstítols 1 i 4 d’aquest Decret, concreten el que preveu la llei en matèria de règim jurídic del projecte educatiu de cada centre (articles 94 i 95 de la Llei d’educació, en connexió amb l’article 91) i dels trets generals que defineixen els àmbits de l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió L’exercici de l’autonomia de cadascun d’aquests es desenvolupa en torn del seu projecte educatiu is’articula, entre altres instruments, a través de les concrecions curriculars del projecte educatiu i de les normes d’organització i funcionament del centre. Aquestes normes, que d’acord amb la Llei d’educació, són presents en

els diversos àmbits d’actuació de cada centre, i que aquest ha d’elaborar i aprovar, tenen un marc i uns continguts mínims que, d’acord amb la Llei, aquest Decret...