Neuropsicologia

1) CONCEPTE:

Neuropsicologia és la ciència que estudia l’activitat biològica relativa al funcionament cerebral, en especial a l’escorça, que s’interessa fonamentalment per l’estudi dels processos psíquics complexos.

2)AREES D’ESTUDI I D’INTERVENCIÓ EN NEURPSICOLOGIA.

Él mètode que utilitzarà la neuropsicología és el mètode experimental.

Neuropsicologia clínica.

• Activitat enl’àmbit de la intervenció psicològica que té el seu fonament científic en la Neuropsicologia Humana (APA)
• Neuropsicòleg Clínic és un professional de la psicologia especialista en la ciència aplicada de les relacions cervell-comportament (National Academy of Neuropsychology).

Funcions del neuropsicòleg:

a)Funcions d’avaluació:
– Identificar, descriure i quantificar els dèficits cognitius,emocionals i les alteracions conductuals que es deriven de les lesions i disfuncions cerebrals. Ens permetrà:
• Delimitació i quantificació de les funcions alterades i preservades degudes a les lesions focals o difuses del SNC.
• Intervenir en el diagnòstic diferencial
• Establir mesures de línia base per a controlar el dany cerebral
progressiu o els processos de recuperació
• Avaluarl’eficiència de la intervenció terapèutica (mèdica, quirúrgica o psicològica)
• Determinar les seqüeles cognitives, emocionals, comportamentals, socials i laborals derivades de l’afectació del SNC pels tribunals de justícia, així com les repercusions laborals, educatives i socials
• Avaluar l’estat cognitiu i afectiu per la formulació d’estratègies de rehabilitació i disseny d’intervencions.


b)Funcions de tractament i/o intervenció:
– Identificar els objectius i necessitats de la intervenció, implantació, supervisió i adaptació dels programes a les necessitats i avaluació de l’eficàcia del tractament.
Pot consistir en:
• Rehabilitació neuropsicologica: Intervenció terapèutica amb l’objectiu d’optimitzar la recuperació de les funcions cognitives afectades.
• Estimulacióneuropsicologia: Intervenció adreçada a estimular les funcions preservades i amb el objectiu de mantenir l’autonomia del pacient durant el màxim de temps possible.
c) Funcions d’assessorament:
– Realitzar serveis d’assessorament a pacients i familiars, professionals de la salut i organitzacions.
Pot consistir en:
• Comunicació dels resultats del diagnòstic neuropsicològic, pronòstic i orientacióterapèutica.
• Informar respecte al servei de neuropsicologia i de les seves funcions.

Altres funcions del neuropsicòleg:

• Funcions d’investigació.
• Funcions de docència i supervisió

2.2) Àmbits d’actuació.

• Població neurològica i neuroquirúrgica
• Població psiquiátrica
• Població geriátrica
• Població pediátrica
• Població forense
• Població en general

3) ANTECEDENTS HISTÒRICS DE LANEUROPSICOLOGÍA.
3.1) Antecedents històrics S. XIX.

• Localitzacionistes (Gall, Spurzheim);

– Es parla de facultats mentals. La facultat és innata i la funció s’adquireix.
– Les facultats mentals tenen un substrat físic.
– Les àrees cerebrals presenten especialització
– Gran rellevància a l’escorça cerebral, les comissures cerebrals i les interaccions cortico-subcortical.

•Antilocalitzacionistes (No hi ha llocs especifics, el cervell treballa de forma conjunta.)
– Teoria de l’equipotencialitat. No hi hauria especialització cerebral.
• Paul Broca (1824-1880). L’any 1861 descriu els casos de M. Leborgne i Lelong. Molt interessat en teories localitzacionistes i evolucionistes. Aquest cas Leborgne es conegut també com el cas “Tan-tan” ja que aquest senyor només sabiapronunciar la silaba “tam”
El senyor Lelong també tenia un problema relacionat amb la parla. Vist els resultats d’aquestos dos casos va publicar un treball on va identificar la zona de la parla, l’area de Broca.
• Carl Wernicke (1848-1905) descriu d’altres quadres com l’afàsia de Wernicke o la síndrome de Wernicke-Korsakoff. Va descubrir que en quant a problemes de parla, no només hi havia...