Nietzsche

FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)

(Esquema)






1. PUNT DE PARTENÇA: CRÍTICA DELS VALORS DE LA CULTURA EUROPEA




1. El principal vici de la cultura occidental:

• La cultura occidental està viciada des del seu origen:

o el seu error, el més persistent i perillós de tots, consisteix a instaurar ‘la racionalitat a qualsevol preu’: l’error dogmàtic de la filosofiades de Grècia ha estat la invenció de l’estatisme de l’ésser, és a dir, l’esperit pur i el bé en si.

• Aquest dogmatisme a ultrança és interpretat per Nietzsche com a símptoma de decadència:

o és decadent tot allò que s’oposa als valors de l’existència instintiva i biològica de l’ésser humà.



2. Una crítica total:

• Cal criticar el dogmatisme platònic per tald’eliminar l’error de base, i es tracta d’una crítica total, per tal com abraça tots els aspectes de la cultura europea: el món racional, el món moral i el món religiós.

• Heus ací els tres mons inventats per l’home occidental els valors dels quals són interpretats per Nietzsche com a símptomes de decadència:

a) Crítica a la moral:

• l’error de la moral tradicional es caracteritza perla seva ‘antinaturalitat’, ja que ella imposa les lleis i imperatius contra els instints primordials de la vida;

• l’ideal d’aquesta moral és l’imperi de la virtut, és a dir, la voluntat de fer bo l’home, un ideal alienant per tal com converteix l’home en esclau d’eixa ficció;

• la moral cristiana esdevé el valor suprem, valor que no es troba en aquest món: en aquest sentit, culminaen ella la moral tradicional, que postula un altre món vertader, el món del més enllà, el món de la perfecció platònica;

• els valors que han prevalgut fins ara són ficticis, propis dels dèbils, ja que “els instints de decadència s’han imposat als instints de puixança”;

• el moralista menysprea tots els valors del ‘jo’, essent l’altruisme la norma suprema de la seva conducta: per aNietzsche, l’altruisme no és cap altra cosa que una justificació de la decadència personal;

• la lògica psicològica d’aquesta moral consisteix en una alteració de la personalitat: en efecte, considera el poderós i el fort com quelcom sobrehumà, essent el dèbil i el vulgar allò propi de l’home; les accions sublims i elevades no són obra de l’home, sinó d’un altre ‘jo’ més perfecta al qualanomena Déu.

b) Crítica a la religió cristiana:

• la religió neix de la por i l’horror que té l’home de si mateix: es tracta de la incapacitat d’assumir el propi destí, puix que quan a l’home l’envaeix un sentiment de poder i tem d’ésser arrossegat per ell, mitjançant un mecanisme de defensa patològic l’atribueix a un altre ésser més poderós, a Déu;

• la religió comportal’alienació de l’home, car els estats sublims li són aliens i eludeix qualsevol responsabilitat personal en els actes suprems;

• com a resultat de l’anàlisi de la idiosincràsia religiosa, Nietzsche arriba a afirmar el seu caràcter decadent, per tal com degrada l’home a una pura ficció “mesquina”;

• el cristianisme només fomenta els valors mesquins, com ara: l’obediència, el sacrifici, lahumilitat, ..., val a dir, valors i sentiments propis del ramat;

• Nietzsche interpreta el cristianisme com una moral vulgar (( de ‘vulgus’: poble baix), ja que s’oposa a tots els valors específics de la ‘virtut’ de les ànimes fortes fins arribar a l’extrem de l’autoanihilació.

c) Crítica a la filosofia tradicional:

1. Crítica de la metafísica:

▪ la filosofia tradicional és laque va instaurar Plató en afirmar l’existència d’un món perfecte, noètic, absolut, considerant així l’Ésser com quelcom estàtic i immutable, que existeix en el seu propi món, diferent del sensible, la realitat del qual és merament aparent, diluïda en el flux de l’esdevenir-se;

▪ per al metafísic, la vertadera realitat no pot estar sotmesa a l’esdevenir-se, sinó que roman idèntica a si...