nietzsche

C “SOBRE VERITAT I MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL”

Escrit l’any 1873 no fou publicat fins al 1903, després de la seva mort. És l’últim
dels seus textos de juventut i tracta els temes del llenguarge, la veritat i l’alliberament
mitjançant l’art. En l’obra que ens ocupa Nietzsche rastrja els origens del llenguatge i fa una
reflexió crítica sobre el coneixement i la veritat: destrueix laconcepció de que el
llenguatge conceptual ens permet conèixer la vertadera realitat de les coses.
El sentit extramoral que Nietzsche anuncia en el títol de la seva obra reflecteix la
seva intenció de separar la seva reflexió sobre la veritat dels valors del bé i del mal.
IDEES MÉS IMPORTANTS DEL TEXT
Parteix d’una concepció de la realitat com a pur devenir o canvi incessant(Heràclit).
Contra el que pensava Plató, defensa que els sentits no ens enganyen, ens mostren
l’autèntica realitat.
 La raó necessita ordenar la realitat per fer-la comprensible: a través del llenguatge
inventa metàfores que després es convertiran en conceptes (existeixen individus
concrets i canviants però la raó crea el concepte “ésser humà” per englobar-los tots,
encara que no existeixl’ésser humà en sí).
 El coneixement segueix el següent procés:
a. Primàriament només existeixen sensacions
b. Aquestes produeixen en la nostra ment certes imatges
c. Per abstracció, a partir d’aquestes imatges, cream els conceptes
d. S’estableix un pacte a fi d’utilitzar sempre els mateixos conceptes. Més tard oblidam
que aquests conceptes eren originàriament metàfores i els confonem amb larealitat
 El llenguatge és l’instrument de la raó que fixa o petrifica la realitat (arribam a creure
que existeix l’ésser humà)
 El llenguatge fa que creguem en l’existència real de causes, del jo, de l’ànima o de déu.
Així doncs el llenguatge ens enganya i deforma la realitat.
 La història de la filosofia és la historia d’aquest error, que començà quan Plató distingí
entre un móndels sentits, que considerava irreal, i un món de les idees, l’autènticament
real. Segons Nietzsche només els fenòmens són reals i no té sentit la distinció entre
món real i aparent.
 Nietzsche vol corregir aquest error: mostrar que els conceptes creats per la raó són
ficticis i que l’autèntica realitat és la que ens mostren els sentits.
 És cert que els conceptes són útils per a laciència i per la filosofia, però que siguin
pràctics no vol dir que siguin vertaders.
 Per ell conèixer no és més que interpretar els fets. Hi ha tantes interpretacions com
perspectives (perspectivisme).
 La veritat no és més que un punt de vista que s’ha imposat per la força del costum,
però no és més que una ficció, una mentida en sentit extramoral.
 Però si els conceptes no enspermeten conèixer l’autèntica realitat, com podem parlar
d’ella? Segons Nietzsche a través del llenguatge metafòric de l’art. En l’art les metàfores
estan sempre obertes a d’altres interpretacions, mentre que els conceptes són metàfores
tancades que es presenten com a única veritat possible.
 A més, l’art permet l’expressió de la creativitat, manifestació de la voluntat de poder,
l’energiade la vida.
6.3.2 FRIEDRICH IETZSCHE: LA FILOSOFIA DEL VITALISME

Friedrich Nietzsche (1844-1900) és un autor terriblement crític amb la societat que coneix;
intenta canviar les concepcions, principalment morals, que ell considera hipòcrites i
decadents. Per això el seu pensament ha de ser emmarcat dins de la tradició de la Filosofia de
la sospita, com una forma d'entendre la Filosofiaper criticar, canviar i transformar els
elements negatius de la nostra societat.
6.3.21. ITRODUCCIÓ

Nietzsche té una forma d'entendre el pensament com a compromís, molt propi de finals del
segle XIX. Per realitzar aquesta crítica analitzarà els diferents aspectes propis del pensament
occidental: La Moral, la Religió la Filosofia..., per fer, posteriorment, unes propostes...