Nietzsche

NIETZSCHE (1844-1900)

1. Vida i obra

Friedrich Wilhelm Nietzsche neix a Röcken (Leipzig) en 1844. És fill d’un pastor protestant, que mor quan el filòsof és encara un nen. A la mort del pare la família ha d’abandonar la casa parroquial i se’n va a viure a Naumburg, a casa de l’àvia, on creixerà envoltat de l’àvia, la mare, la germana i dues ties. Forçat per la família comença els estudisde teologia, però els deixa l’any següent per dedicar-se a la filologia. Llegeix a Shopenhauer i s’afecciona a la música de Wagner. Aquests seran els mestres de la seva joventut, amb els quals trencarà anys després per considerar que han claudicat davant la creu.
Als 24 anys, sense ser doctor, li ofereixen la càtedra de filologia grega a la universitat de Basilea. Deu anys després ha d’abandonarla docència per raons de salut i viu modestament d’una pensió vitalícia, buscant remeis a la seva malaltia i viatjant per Itàlia i Suïssa. Al 1889 perd les seves facultats mentals i mor en 1900.

La seva obra es divideix en tres etapes. De la primera etapa –etapa estètica- destaca: El naixement de la tragèdia. De la segona –etapa il·lustrada -: La gaia ciència i Aurora. De la tercera –etapa delZaratustra-: Així parlà Zaratustra, Més enllà del bé i del mal i Genealogia de la moral. A aquesta etapa corresponen les seves grans obres.


2. Visió general del seu pensament

Nietzsche és un dels filòsofs més controvertits i polèmics de la història del pensament occidental. “Jo no sóc un home –diu- soc dinamita”. “La meva veritat espanta perquè fins ara s’ha anomenat veritat a la mentida”.Vol provocar un canvi en la moral, en la cultura i en la història d’Occident. “Transmutació de tots els valors, aquesta és la meva fórmula”. Per això es refereix a si mateix com “el filòsof amb martell”, l’Anticrist” o “Zarathustra l’ateu”, ja que considera que han estat el judaisme i el seu successor, el cristianisme, els responsables del “disbarat moral” que regeix Occident, així com de ladecadència moral de l’home europeu, perquè han donat prioritat al “més enllà” a “l’altre món” per sobre d’aquest món i aquesta vida. Perquè han provocat que l’home se n’avergonyeixi de si mateix, de les seves passions i dels seus instints. Perquè el Déu del cristianisme no és Déu d’amor sinó d’odi i ressentiment contra la vida.

El pensament de Nietzsche és tan complex, el seu estil tan inusual enfilosofia i el seu llenguatge tan poc sistemàtic i sistematitzat que resulta difícil d’interpretar. Tot i així s’ha caracteritzat amb diferents etiquetes:

1) Nihilisme. El nihilista és el que no creu en res. El que afirma que no hi ha cap justificació per als valors. Certament, Nietzsche no creu en els valors morals tradicionals d’Occident, però si creu en els valors vitals. Per tant, no éspròpiament nihilista. Creu que el nihilisme és quelcom que s’ha de patir per després superar. Després de negar i desemmascarar la moral tradicional cal crear una nova moral que sigui una afirmació de la vida.

2) Vitalisme. Afirma que l’única realitat existent i sobre la qual cal reflexionar és la vida.

3) Irracionalisme. Es posiciona en contra d’aquells qui defensen el caràcter racional del món, dela vida i de la història. Nietzsche entén que la vida és “passió desbordant”. El seu irracionalisme es veu influït per Schopenhauer –la racionalitat és una de les manifestacions del món i de la vida, però no l’única -.

4) Ateisme. Afirma que Déu ha mort i que ara és l’hora del superhome.

5) Genealogista. Fa una investigació genealògica, filològica de la moral per tal d’esbrinar com ha sorgitla moral occidental, desemmascarar-la i criticar-la.

6) Perspectivisme. Considera que no hi ha fets, només interpretacions; per tant, ningú no pot pretendre posseir la veritat absoluta sobre res, ja que cadascú la interpreta des del seu punt de vista. Aquest perspectivisme el porta a negar l’existència de veritats absolutes. Això no vol dir que el coneixement no tingui valor, sinó que tan...