Nocio Espais I Intercanvis

Nicolas Vienne 27/04/2015
1er S-2
Síntesi de la noció: espais i intercanvis
Per fer aquesta síntesi, estudiarem tres textos d’autors diferents. El primer és “L’emigrant”, poema de Jacint Verdaguer escrit en 1894. El segon és el poema de Juan Oliver “Corrandes d’exili” escriten 1939 sota el pseudònim de Pere Quart. L’últim és un poema de Josep Carner “Bèlgica” on tracta del país que l’acull: Bèlgica.
Tots tres textos, escrits en èpoques diferents tenen punts en comú. En efecte en els tres textos apareix el sentiment de tristesa per allunyar-se de Catalunya. Els tres escriptors han hagut de marxar de Catalunya per elecció o per obligació. El poema de Jacint Verdaguers’ha convertit en un cant patriòtic nostàlgic, especialment per als exiliats, emblemàtic i representatiu de la identitat catalana. Juan Oliver pertanyia al bàndol republicà i va haver d'emigrar cap a altres països com França per evitar ser empresonats o ser afusellats al final de la guerra civil espanyola, fa aquest poema per saber el que es va passar. En canvi, Josep Carner decideix anar-se deCatalunya, va fer de diplomàtic en diverses ciutats europees fins acaba a Bèlgica però segueix fidel a la República. Ens preguntarem com els poetes expressen els seus sentiments d’enyorança per Catalunya.
En primer lloc, tots aquests poemes fan referència a Catalunya directament o indirectament. En el poema de Jacint Verdaguer Catalunya ocupa un plaça molt important, ja que el tema principal és elsentiment d’enyorança de la seva pàtria, Catalunya, explicant que quan ell s’allunya, el sentiment d’enyorança és tan gran, que la tristesa l’envaeix (“Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya d’enyorança es mor”). Joan Oliver des del seu punt de vista sentimental ens parla de la tristesa de deixar gairebé la meitat de la vida a Catalunya tota la gent que estimes. Al final de lapoesia fa una exaltació de la terra del Vallès, indret on el mateix autor va lluitar per difondre la poesia catalana i va viure, amb aquests versos reflecteixen una posició de patriotisme de l’autor davant la terra que té de deixar. En canvi, el poema “Bèlgica” és un homenatge que fa a la terra que l’acull, Bèlgica, un país ordenat, de bones gents, amb sensibilitat social, idealitza aquest país comla nació que els noucentistes voldrien haver tingut a Catalunya. Canta a un país molt diferent de la Catalunya sotmesa a la dictadura feixista.
En second lloc el sentiment d’enyorança és una pena o dolor per l'absència, la pèrdua, d'alguna cosa o persona. Tots aquests poetes han perdut alguna cosa, aquesta cosa és Catalunya. Això fa que aparegui aquest sentiment en l'escriptor. El fet d’anar-sed’una ciutat, provoca un vuit en l'autor que tenen complir a través de la poesia. Per saber com mostren aquest sentiment els autors dividirem els poemes en parts. El poema “L’emigrant” es pot dividir en tres parts. La primera part, pertanyent als primers 4 versos del poema, és on l’autor presenta el fil conductor, ens parla de l’enyorança de la seva pàtria, Catalunya. La segona part, pertanyent a lesdues primeres octaves, Verdaguer expressa el sentiment d’enyorança del paisatge català (“ermosa vall”, bell Montserrat”, “ermosa Seu”) i el passat quan parla de la seva infantesa (“bressol de ma infantesa”). L’ última octava, parla sobre el seu lament al estar lluny de la seva pàtria, vol tornar. El “mes ai” és present tot al llarg del text és la mostra d’aquest sentiment que l’hi provoca fins itot dolor. Per al poema “Bèlgica” també ho dividirem per mostra com Josep Carner expressa aquest sentiment. A la primera estrofa ens parla d’una Bèlgica tranquil·la, com una ciutat en harmonia amb la natura i amb les seves gents. Però darrere aquesta admirativa descripció podríem dir en aquest poema de “llunyania” l’enyorança d’un projecte que es va fer per a Catalunya, però només va quedar en...