OBRES HISTÒRIA DE L ART 3 EVALUACIÓ S

Marcos Rodríguez Hernández
2on Batxillerat
OBRES PAU 3a AVALUACIÓ (parcial)

FITXA TÈCNICA
Títol: La Madeleine
Autor: Pierre Vignon (1763-1828) continuada per J. Huvé l’any 1829
Cronologia: 1806-1842
Tipologia: Església
Materials: Pedra amb aparell isòdom
Estil: Neoclàssic. Període napoleònic. Estil Imperial.
Localització: Plaça de La Madeleine, davant la Rue Royale. Paris.
CONTEXT
Elsrevolucionaris francesos van prendre com a model els antics valors de Grècia i Roma per
enderrocar la fastuositat del Rococó, l'art dels Salons aristocràtics. Era doncs, la reacció profunda
contra la frivolitat de l'art i la moral de principis de segle. A l'època napoleònica, l'art Neoclàssic va
prendre un tret molt més classicista en el que anomenem l'Estil Imperial. Napoleó amb aquest retorn

al'antiguitat de llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetia ideals de justícia, honor i
patriotisme. L'època de Napoleó fou la més fecunda fent construccions classicistes i es fa evident
la intenció d'identificar Napoleó amb els emperadors romans. Posteriorment, al segle XIX la crisi
religiosa, les revolucions liberals i econòmiques van suposar el triomf del Romanticisme com a
resposta a lareacció burgesa que havia originat el neoclassicisme.
Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat, i tots els
seus projectes es van inscriure en un pla de reforma urbanística. La nova ciutat havia de tenir, com
l'antiga, els seus monuments però l'arquitecte havia de preocupar-se també del desenvolupament
social i funcional. Es van construir esglésies ala manera dels temples clàssics, però també escoles,
museus, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers, places. Els escultors i els pintors treballaven per
embellir la ciutat: estàtues, ornaments, grans representacions històriques van servir d'exemple als
ciutadans.
HISTÒRIA DE L’EDIFICI
L’actual edifici l’encarregà Napoleó a Pierre Vignon l’any 1806 amb la voluntat de construir un
temple a laglòria dels exèrcits francesos (La Grande Armée) i Vignon va destruir una construcció
anterior atribuïda a l’arquitecte Pierre Constant d’Ivry (1698-1777) A l’època revolucionària, havia
estat considerat el Temple de la Revolució i havia tingut una localització preferent al costat de la
Place de la Concorde on havien estat guillotinats Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta.
ANALISIS FORMALEspai exterior.
El projecte de Vignon està clarament inspirat en el classicisme, es tracta d’un temple octàstil,
perípter i a la façana principal presenta una doble fila de columnes corínties. El temple només és
accessible per la gran escalinata de la façana principal, una escala de 28 graons que presideix
l’accés al temple. Les columnes d’ordre corinti de 20 m. d’alçada, tenen base, fust estriat icapitell
amb fulles d'acant. Tot el conjunt està elevat sobre un pòdium de 7 m. d’alçada. Les cinquanta-dues
columnes del conjunt remarquen el seu estil neoclàssic.
L'entaulament corona l’edifici amb una coberta a dues aigües i sobre la nau una estructura voltada
configurada per tres trams quadrats, és embellida amb tres cúpules sobre petxines.
El fris i els frontons tenen esculpides escenesreligioses. Destaca el frontispici de la façana
principal, el qual mostra una representació del Judici Final, obra de l’escultor Henri Lemaire (17981880) acabat el 1833.
Una porta de bronze amb baix relleus inspirats en els Deu Manaments ens condueix a l'interior. El
joc racional de línies verticals de les columnes amb horitzontalitat de l'entaulament configura a
l'edifici un equilibri grandiloqüent.Així, l’aspecte exterior és el d’un gran temple clàssic que combina solucions gregues (columnata) i
romanes (pòdium, escalinata només a una façana.
Espai Interior.
Interiorment és una enorme i fosca cel.la decorada amb marbre, daurat i escultures. Al final
d´aquesta llarga nau voltada ambcupules sobre petxines localitzem un absis decorat amb un fresc on
Crist i la “Madeleine” són acompanyatas per...