Pac 2 Models D'Orientacio

1.Introducció.
Avui dia, les aules dels centres educatius presenten una gran heterogeneïtat d’alumnes que segueixen ritmes d’aprenentatge diferents, els que segueixen el ritme sense problemes, aquells que tenen certes dificultats d’aprenentatge i els que sobresurten. Respecte a l’alumnat amb sobredotació intel·lectual (precoços, talentosos o superdotats) els centres mostren una organitzacióescolar poc flexible, una preparació i mentalització del professorat insuficient i uns pocs recursos metodològics i material.
La proposta d’intervenció plantejada té com a marc teòric l’enfocament constructivista ja que és aquest enfocament el que dota al psicopedagog d’una vessant preventiva, dialogant i sistèmica. Durant el plantejament, l’assessor s'adapta i coneix el context de la demandamitjançant la facilitació d’una sèrie d'informació que rep del centre i dels docents. La informació possibilita l’inici de l’assessorament. Intercanvia informació en relació als diferents àmbits, obrint un espai de diàleg entre els participants, per tal d'afavorir l'entesa mútua i reconeixement de la tasca de cadascun. A partir d’entrevistes individuals i reunions col·lectives es dóna a conèixer quinaés la situació pel que fa a l'atenció a la diversitat de l'alumne. Durant la planificació, cal arribar a una sèrie d'acords a partir de la discussió i la reflexió sobre l'experiència del personal implicat per tal de millorar els punts febles i consolidar els forts. Un treball col·laboratiu per fer una adequada atenció a les necessitats de l'alumne amb sobredotació, crear entre tots un plad'actuació i vetllar perquè tothom s'hi impliqui a l'hora de complir el pla acordat. En aquest context, la tasca de l’assessor haurà de ser una espècie de doble mediador entre l’alumne i el contingut i també sobre la pròpia tasca mediadora del professor socialització. S'avalua el procés al final del termini proposat, avaluació i continuïtat del procés. Cal fer un seguiment periòdic del pla d'actuació ien cas de no aconseguir el que s'havia proposat, s'hauran de fer propostes de millora.
2.Explicar i justificar el marcs conceptuals.
La proposta d’intervenció considera els diferents agents dels diferents contextos que entren en joc en la vida de l'alumne des d'una perspectiva sistèmica global o de triangle interactiu professor-alumne-contingut. La intervenció de l’assessor es fonamenta en unmodel educacional constructiu i consisteix en mediar per construir un context de col·laboració i confiança entre els agents en joc, consentir en la participació i límits de responsabilitats per transcendir els aspectes individuals, compartir significats i sentit de la intervenció psicopedagògica. En el model constructiu l'autonomia que té el psicopedagog ha de servir per estimular els agents i queels centre desenvolupi el seu potencial educatiu (ZDP) per modificar el context i que la intervenció sigui el més preventiva possible. El psicopedagog col·labora i compta en tot moment amb l'alumne en qüestió i resta d'alumnat, el tutor, docents, centre, família, en les diferents de la intervenció. Durant l’anàlisi, la recerca d'informació sobre l'alumne es fa mitjançant diverses entrevistes(tutor, altres docents, família), l’observació de l'alumne en context interactiu a l'aula, treballs, qüestionaris. La informació s’analitza i ajuda a interpretar la situació i per fer una planificació conjunta. Durant el disseny i el desenvolupament, el psicopedagog es reuneix amb el tutor i la família per informar i sol·licitar la confirmació de la família sobre l'acció prevista en el procésd'ensenyament-aprenenetatge que rebrà el seu fill. A l'hora d'organitzar les activitats, també compten amb la participació d'altres alumnes del grup classe, i no només l'alumne en qüestió. A l'avaluació trobem que l’assessor no és responsable exclusiu de la intervenció, sinó que analitza conjuntament amb el tutor l'ajust de les propostes i adequació d'estratègies metodològiques.
Quant a la interacció...