Patrones de movilidad en el cantábrico

Patrones de movilidad y control del territorio en el cantábrico oriental durante el Tardiglacial.

Pau Miquel Sales Barragan. Article Prehistòria.

MARÍN ARROYO, ANA BELÉN. 2008. Patrones de movilidad y control del territorio en el Cantábrico oriental durante el Tardiglacial. Trabajos de Prehistoria, nº65, pp. 29-45.

He seleccionat aquest article perquè la mobilitat dels grups caçadors irecol·lectors sempre ha sigut un tema que m’ha esdevingut molt interessant. Aleshores, l’elecció del article també es deu a que en ell hi ha una ampla descripció del procediment analític que utilitzen els prehistoriadors per arribar a les seves conclusions. Altre dels motius és perquè aquest article també hem pot servir de profit per a alguns dubtes que tenia sobre aquest tema, la mobilitat, i empot servir de profit alhora de aclarir idees.

Bé, una de les formes en que es pot tractar la qüestió de la territorialitat i la mobilitat de les societats posteriors és l’estudi de la funcionalitat dels assentaments. Molts autors han afirmat l’existència d’una especialització cinegètica durant el Magdaleniense cantàbric en funció de la ubicació del jaciment, major captura de cérvols en les àreesplanes i de cabres en les muntanyoses.

González Sainz (1992) diferència tres grups: uns jaciments especialitzats en cérvol però amb prou presencia de cabres i altres espècies, solen estar situats en comarques costeres i relativament obertes però prop de les zones de muntanya (El Castillo, Urtiaga, etc.). Altre grup, jaciments amb gran presència d’animals de muntanya, allunyats de la costa i enàrees d’elevada pendent (Ermittia, Amalda, Erralla, etc.). Finalment, jaciments especialitzats en el cérvols i ubicats en àrees obertes, allunyades de la muntanya (El Pendo, Morín, Atxeta, etc.).

No obstant hi ha altres historiadors que tenen altra visió: Bernaldo de Quirós (1992) i Straus (1987), diuen que els jaciments especialitzats en cabra serien predominantment logístics i elsespecialitzats en cérvols serien més residencials. Per a Utrilla (1994), aquest fa una distinció entre campaments base, campaments especialitzats i santuaris. Ara bé, altre dels aspectes que determina la territorialitat d’un grup d’humans és el tipus, periodicitat i l’extensió dels moviments que efectuen aquests. A grans tret, es poden distingir dos tipus de mobilitat: una residencial, implica la ubicaciódel campament base; altra logística, té com a objectiu l’aprofitament econòmic de l’entorn circumdant a un assentament permanent.

En la Cornisa Cantàbrica els grups caçadors-recol·lectors s’han classificat en el sistema colector, segons la definició de Binford. Aquest sistema implicaria el transport dels aliments als assentaments residencials per al seu consum. La mobilitat seria logística,existint una mobilitat residencial a escala estacional o hiperanual. Altre dels aspectes que caracteritzarien aquest sistema seria la pràctica de tècniques de conservació i emmagatzematge que concentraria les captures en una època de l’any.

L’especial orografia de l’entorn cantàbric, format per una successió de valls amb orientació Nord-Sud predominant i una pendent molt pronunciada, creariadificultats per als desplaçaments que deurien limitar-se al propi vall (Straus, 2002). Trobariem, una economia de subsistència basada en el cèrvol i la cabra, majoritàriament, que no obligaria a una mobilitat estacional en funció dels cicles migratoris. Cal dir que no hi ha que descartar els desplaçaments Est-Oest entre valls. Aquestes circumstàncies afavoriria l’existència de campaments base i unconjunt de campaments logístics circumdants.

Basant-se en l’estacionalitat i la tipologia dels jaciments, Wilmsen (1973) proposava l’existència d’una cooperació entre diferents bàndols especialitzats en distintes zones geogràfiques que compartirien un mateix sistema social. No obstant, Butzer (1986) va plantejar la possible presència de dos societats competidores que se ubicarien en les planures...