Pedagogia

Defensa justificada de la formació en Pedagogia social.
El procés educatiu ha de ser abordat com a objecte de transformació, pràctiques i reflexió, constituint-se en element coherent i integrador entre la pràctica i la teoria, es tracta d'un procés complex que té com a finalitat dur a la persona a realitzar la seva pròpia personalitat per projectar les seves aptituds, habilitats ipossibilitats, a crear, ordenar o corregir les seves tendències, hàbits i idees, que capacita a l'individu per actuar amb consciència davant noves situacions, treien profit a les experiències anteriors i tenint en compte la inclusió de l'individu en la societat, en el progrés social i en la transmissió de la cultura. Cal tenir en compte la interacció entre els diferents contextos, agents, àmbits, principis,objectius, components, metodologies, continguts, mecanismes d'avaluació, tècniques estratègiques, dimensions i nivells, per tal de promoure la modernització i actualització del procés educatiu.

El sentit de la pedagogia, com a disciplina, considera diversos nivells, el fenomenològic, es a dir, la descripció de les diferents manifestacions dels fets educatius, el nivell analític, que esposal'expressió quantitativa i qualitativa d'aquestes diverses manifestacions de l'educació i el nivell comprensiu, en el que tracta de trobar el sentit de l'educació en relació a la realitat i a la vida humana. L'objectiu del que pedagògic és la reflexió-acció dels processos educatius, per les seves complexes i múltiples dimensions, com és la praxi, que proposa l'educació pel seu caràcter pràctic, pretenentproduir certes modificacions i efectes sobre la realitat, la teòrica, que proposa l'educació en funció de la transmissió dels coneixements, i la dimensió normativa, que la proposa com a espai que afavoreix i facilita la reflexió sobre el que l'home ha de ser. La Pedagogia Social és una ciència, que implica el coneixement i l'acció, també la tècnica dels éssers humans en situacions normalitzades iconflictives, de l'Educació Social, que constitueix el seu àmbit d'intervenció, ja que la Pedagogia Social s'ocupa de l'estudi de la dimensió social de l'educació.

La pedagogia social s'entén com la ciència de l'Educació Social, que estudia les qüestions inherents tant a la socialització dels individus, com a la inadaptació dels mateixos, i està orientada a la millora de la qualitat de vida desd'una perspectiva fonamentalment pràctica. L'Educació Social fa referència a un concepte ampli que engloba l'educació cívica i política, constituint un aspecte important de la formació integral de la persona, tant individual com social. La tasca fonamental de l'Educació Social és la inserció de l'individu en el seu medi, procurant desenvolupar el sentit cívic que ens proporciona una consciènciaadequada dels vincles que ens uneixen a la comunitat, i es proposa que l'individu s'integri en la societat de la millor manera possible, que sigui capaç de millorar-la per tal que sigui més justa i igualitària, i transformar-la, contribuint a assolir la integració, l'equilibri i la formació de la persona en tots els àmbits per tal de col·laborar al seu desenvolupament, aconseguir la maduresa social,promoure les relacions humanes i preparar a l'individu per viure en societat.

Si l'educació és social, la pedagogia que s'interessi per ella també ho ha de ser, des del moment en què educar als altres i educar-se a un mateix participen en un mateix projecte de civilització, de canvi i transformació social, totes les pedagogies i les seves educacions són socials, en els múltiples recorreguts pelsquals transiten eixamplant les fronteres de la teoria i la praxi socioeducativa, sotmetent-les a una profunda revisió. Cal tenir present la necessitat d'observar les realitats socials com una manera de reconèixer i incentivar la missió educadora de la societat, amb una multitud d'oportunitats per a la millora del desenvolupament personal i col·lectiu, i que possibilitin la seva socialització...