Plató: Teoria de l'educació, matemàtiques i dialèctica. (Valencià)

Teoria de l’educació, matemàtiques i dialèctica.
L'EDUCACIÓ EN PLATÓ.
L'educació dels sofistes. Al segle V a.C. es produeix un canvi en el pensament grec.
La filosofia passa de ser una disciplina dedicada exclusivament a l'estudi de la natura
a preguntar pels problemes propis de la natura humana a la polis. Temes com la
societat, política, llei, comerç són ara les principals preocupacions. Através de
l'educació dels sofistes pretén ensenyar una sèrie de destreses per a manejar-se en la
vida pública. Aquests homes eren mestres que provenien de ciutats fora d'Atenes,
eren estrangers i cobraven pels seus ensenyaments. A l'educació tradicional grega
això li resultava incomprensible i per això Sòcrates els anomenava els prostituïdors de
l'ensenyament. Ensenyaven tant diferents tipusde coneixements (el mestre ho sap i
ho comunica a l'alumne, que es limita a rebre aquesta informació amb actitud passiva)
com a capacitar els joves per expressar-se correctament a la plaça pública i triomfar
en la política o els tribunals. Fonamentalment aquestes tècniques referien a la retòrica,
l'argumentació, l'oratòria, la lingüística ... saber dominar la voluntat de la gent que els
estàescoltant, convèncer, persuadir, enganyar, manipular ... No hi ha una veritat que
descobrir, sinó una opinió de mantenir per convèncer. Per als sofistes l'origen i
fonament de les lleis és el principi de convenció. La llei així entesa no és una cosa
immutable i d'origen natural sinó un producte del pacte entre els homes. En aquest
punt els sofistes que consideren que la naturalesa fa a totsiguals, però uns altres
consideren que, per naturalesa és el més fort el que ha de governar i fer les lleis.
D'aquesta manera, l'educació sofística perd el punt de referència per a la veritat, en el
coneixement i pels valors, en la moral i la política. Si només importa mantenir el poder,
persuadir i convèncer s'acaba en postures com la "llei del més fort" i es deixa la porta
oberta apolítiques demagògiques.
La crítica de Sòcrates i Plató. Sòcrates aspira a un coneixement definitiu clar i veritable
sobre els valors morals dels homes el que el va portar a rebutjar el relativisme dels
sofistes. Determinats principis i valors no podien ser producte de la convenció o l'acord
sinó que havien de sorgir de la necessitat de la convivència i la naturalesa humana.
Plató també va reaccionarcontra els sofistes i contra la democràcia atenesa, a l'estar
immersa en lluites entre partits i interessos personals. I d'ací sorgeix la seva proposta
d'educació i política.
La proposta de Plató: El paper de l'educació és per a Plató el d'aconseguir l'elecció
de determinats individus que van mostrant capacitats que perfeccionen fins a
aconseguir un alt grau d'abstracció. La clau està enseparar-se de la realitat concreta
(imperfecta per estar immersa en lluites d'interessos) per assolir nuclis objectius, bases
fermes en què recolzar-nos i que vagin més enllà de l'interès personal. Si no ens
posem d'acord en qui ha de pagar més o menys impostos, almenys sí estem d'acord
en el que és un triangle. Comencem per ací. Els millors, els que són més capaços
d'avançar en aquests estudisseran els que tindran els millors estudis per avançar en
el coneixement. Només hi ha una veritat i el mètode per aconseguir-la és una educació
correcta basada en el coneixement verdader. El primer que intenta l'educació és
"traure de dins", activar les capacitats innates que tota persona té per raonar,
discórrer, aprendre i conèixer. L'educador és el guia que ajuda l'alumne a sortir de laignorància, de la caverna. Però el propi alumne és el que ha de fer l'esforç per sortir de

la ignorància i enfrontar-se a les dificultats. A més del sentit intel·lectiu, que pretén un
augment dels coneixements, l'educació en Plató té sobretot un sentit MORAL i ascètic
que es deriva lògicament del intel·lectualisme moral. L'individu en la seva educació
introdueix ordre i harmonia en la seva...