Platón

REALISME
És una orientació filosófica que defensa que coneixem la realitat en si mateixa, i que el nostre coneixement es compren amb les coses reals, amb els objectes materials i els objestes existents. Pels realistes les coses materials són coses reals i existeixen més enllà del pensament del subjecte, o independenment de la ment del subjecte i per això creuen que le coneixement s’ha de deduirals fets, a la realitat material, deixant de banda de las interpretacions subjectives.
Dos tipus de realismes:
Realisme radical i ingenu: És la postura que considera que el coneixement és una copia exacta, literal de la realitat, que defensa que le món es tal com nosaltres el coneixem.
Realisme moderat o crític: És la postura que defensa que existeix la realitat objectiva i que som capaços deconeixela. Pensen que no la podem convertir exactament com és, amb total exactitud. No creuen que el coneixement sigui una còpia exacte i perfecta de la realitat, sino que diuen que el coneixement és una reproducció de la realitat amb els nostrees conceptes, esperiències, en el fons a partir de les nostres possibilitats. Permet explicar l’evolució del coneixement al llarg del temps. Diu que elnostre coneixement tot i que no és identic a la realitat, la pot descriure adequadament.
AUTORS
Aristòtil ( IV a.C. ) – moderat.
Epicur ( III a.C. ) – radical.
Tomas d’Equino ( XII-XIII ) – moderat.
Hobbes ( XVI-XVII ) – moderat.
Locke ( XVII ) – radical.
Comte ( XIX ) – radical.
Popper ( XX ) – moderat.

IDEALISME
Una orientació filosòfica que defensa que no coneixem la realitat en si,que no coneixem la realitat material, sino que coneixem la representació de la realitat que produeix la ment del subjecte. Pensen que no existeix una realitat independent de la ment del subjecte que coneix. Considerem que només podem estar segurs de l’existència del nostre pensament, de les nostres idees. Consideren que el coneixement i en alguns casos l’existència o la ralitat són ideals. Esredueixen a la consciencia del subjecte. L’idealisme centra el coneixement en el subjeste i no en els objectes.
Idealisme radical o absolut: Defensa que tota la realitat és idea, és un món intel·ligible lligat a la ment del subjecte, per això per aquests autors la realitat es pensament, no es res més que idees en la ment dels subjectes . Tot el que existeix és pensament del subjecte.
Idealismemoderat: Postura que no nega l’existència de la realitat material, però pensen que le nostre coneixement de la realitat és ideal, que és una representació que es forma en la ment del subjecte o sigui, en el pensament del subjecte. Aquests autors defensen que només odem conèixer el que hi ha en la nostra consciencia o sigui, el que hi ha en el nostre pensament, per això diuen que el coneixement és unarepresentació subjectiva que transforma la realitat. En conclusió, pels idealistes moderats coneixem la nostra imatge del món i no el món real. Per un realista sempre coneixem la realitat, en el idealisme es transformala realitat, només la representem. La semblança es que existeix la realitat.
AUTORS
Parmènides ( VI a.C. ) – radical.
Plató ( IV a.C. ) – radical.
Agustí d’Hipona ( IV ) – moderat.Berkeley ( XVII-XVIII ) – radical.
Kant ( XVIII ) – moderat.
Hegel ( XIX ) – radical.
N.Goodman ( XX-XXI ) – moderat.( Actual ).



CONEIXEMENT
Un dels temes més importants de la filosofía és el coneixement i quan la filosofía intenta resoldre el coneixement és plantea moltes qüestions.
Que és conèixer – És una activitat o procés que és propi de l’èsser huma i que consisteix enasimilar i entendre la realitat a pqrtir de les seves facultats, a partir de la raó i dels sentits. Conèixer és una activitat que ens serveix per explicar i pertransformar el món adaptant-lo a les nostres necessitats i a la nostra manera de ser. El resultat de conèixer és el coneixement humà. El coneixement és un conjunt de representacions mentals que ens fem de la realitat i que intenten donar raó i...