Platon

La primera explicació del coneixement que trobem en Plató , abans d'haver elaborat la teoria de les Idees , és la teoria de la reminiscència ( anàmnesi ) que ens ofereix en el Menó . Segons ellal'ànima , sent immortal , l'ha conegut tot en la seva existència anterior pel que , quan creiem conèixer alguna cosa, el que realment passa és que l'ànima recorda el que ja sabia . Aprendre és , per tant ,recordar. Què ha conegut l'ànima en la seva altra existència ? A quin tipus d'existències de l'ànima es refereix? Plató no ens ho diu , però no sembla que estigui fent referència als seus anteriorsreencarnacions . El contacte amb la sensibilitat , l'exercici de la raó , serien els instruments que provocarien aquest record en què consisteix el coneixement . La teoria de la reminiscència tornarà aser utilitzada en el Fedó en el transcurs d'una de les proves per demostrar la immortalitat de l' ànima, però Plató no tornarà a insistir-hi com a explicació del coneixement .
A la República ensoferirà una nova explicació, la dialèctica, al final del llibre VI, basada en la teoria de les Idees. S'hi establirà una correspondència estricta entre els diferents nivells i graus de realitat i elsdiferents nivells de coneixement. Fonamentalment distingirà Plató dues maneres de coneixement: la "doxa" (o coneixement sensible) i la "episteme" (o coneixement intel · ligible). A cadascun d'ells licorrespondrà un tipus de realitat, la sensible i la intel · ligible, respectivament. El veritable coneixement ve representat per la "episteme", atès que és l'únic coneixement que versa sobre l'ésser i,per tant, que és infal · lible. Efectivament, el coneixement veritable ho ha de ser de l'universal, de l'essència, d'allò que no està sotmès a la fluctuació de la realitat sensible; ha de ser, pertant, coneixement de les Idees.
Plató ens ho explica mitjançant la coneguda al · legoria de la línia. Representem en una línia recta els dominis dels sensible i l'intel · ligible, un d'ells més llarg...