plató

DOSSIER Nº 4

L’IDEALISME PLATÒNIC





3.1. Una nota biogràfica.

(Carta VII, 324b). Plató manifestava aquest desig en un dels seus escrits. Nascut el 427 aC a Atenes, en una família aristocràtica, va patir de molt jove els desastres de la guerra del Peloponès. El mateix any del seu naixement havia mort Pericles.
En el segle IV.a.C. trobem les dues grans figures: Plató iAristòtil, els quals ja disposaven d’allò que havia mancat als seus predecessors: una tradició racional que havia produït tot un quadre de sabers racionalitzats o en vies de racionalització. Plató tingué la millor educació, pròpia de la seva classe aristocràtica. L’hegemonia d’Atenes però, sucumbirà al poder de la polis d’Esparta, la qual inicia la llarga guerra del Peloponès, una guerra civil en la que nonomés competeixen dues Polis deferents i poderoses, sinó, sobretot, dues concepcions del món, dos estils de vida, dues maneres de pensar. Aquesta guerra durà quasi 30 anys i acabà amb la rendició d’Atenes i, de pas, amb el seu esplendor. S’inicia a Atenes un període difícil en tots els àmbits de vida: un govern imposat per Esparta, de caire aristocràtic, el qual serveix per a que Plató se n’adonide la manca d’honestedat i honradesa polítiques. Com ell mateix dirà en algun dels seus escrits, no tenien el poder els més savis, els filòsofs, sinó els ignorants i els menys incapacitats.
Quan caigué el règim dels Trenta, a Plató se li obriren les portes per participà en la política, encara que, amb la restauració de la democràcia s’instaura, també, una nova decepció. El punt àlgid d’aquestprocés fou la condemna a mort del seu admirat Sòcrates. Conegué a Sòcrates als 20 anys, i d’ell fou inseparable. Mort el mestre, emprengué grans viatges, durant les quals conegué les cultures d’Egipte i la Magna Grècia. Va tenir un intens tracte intel·lectual amb els pitagòrics; els 40 anys fundà l’Acadèmia i començà el seu magisteri.

Allò que caracteritza la filosofia platònica -així coml’aristotèlica- és el sentit unitari que van saber donar als diferents sabers i preguntes. Aquest sentit unitari és degut a una idea reflexiva del que pot i ha d’ésser el coneixement.

3.2. OBRES.

Plató no va escriure cap tractat sistemàtic on exposi ordenadament la seva doctrina, sinó que aquesta es troba dispersa en diferents obres escrites en forma de diàleg i en algunes cartes. Sòcratesacostuma a ser el principal dialogant; els altres conversadors poden ser sofistes o, simplement, iniciats en la filosofia que volen aprendre del seu mestre. Si Plató escriu en forma de diàleg no és, únicament, per qüestions de tipus pedagògic o divulgatiu, sinó perquè aquesta forma literària respon a un mode de pensar no "dogmàtic", que, per altra banda, li permet ascendir del sensible al’intel·ligible. Plató creu (al contrari dels sofistes, per els quals el diàleg no és un procés cognoscitiu sinó persuasiu) que a partir de l'ús d'aquest mètode (la dialèctica) l'home pot arribar al pensament vertader. Els diàlegs platònics són un estímul constant pel pensament, per entendre el sentit de la filosofia i per fundar el llenguatge amb què mira d’expressar-se. D’altra banda, el fet que Plató escriguésdiàlegs també és una prova de domini que l’expressió oral tenia el seu temps. En aquella època, el més corrent era dialogar i no pas escriure.
L’escriptura, que s’havia començat a utilitzar a Grècia tres segles abans i que havia sorgit de l’alfabet que els comerciants fenicis van portar a les costes de l’Àsia Menor, encara es feia una mica estranya per a la comunicació intel·lectual. Precisament,Plató, al final d’un dels seus diàlegs, discuteix si les lletres, en comptes de ser un ajut per a la memòria, no serveixen més aviat per fomentar l’oblit (Fedre, 274c-275e).
Actualment s'acostuma a distingir quatre etapes en el pensament platònic:

a) Època de joventut (399-389 aC). Són diàlegs breus, literàriament bells, en els quals reprodueix les idees de SOCRATES. Cada un tracta...