Platón

Globalització
La globalització és la última fase del desenvolupament del capitalisme , fenomen que situem a finals del segle XX i principis del XXI...i és el proces que consisteix en la integració i interdependència de les economies dels diferents estats en un únic sistema mundial de base capitalista, en el que els centres de decisió econòmica ja no recreix tant en els estats como en les granscorporacions multinacionals. La globalització és la llibertat d'invertir on vol, durant el temps que vulgui, produir lo que vol i vendre també on vulgui sense limitacions.
#Una aproximació històrica: S. XVI-XVIII va haver-hi un desenvolupament triangular on hi ha una expansió capitalista de relaciones de dependència amb el centre-perifèria. La segona fase va ser la època del imperialisme es lafase d'expansió dels països centrals. I finalment al S.XX-XXI va venir la globalització, va ser la expansió de la economia capitalista per la crisis del petroli de 1973, caiguda del comunisme, derrota dels ideals de canvi revolucionari, triomf del Neoliberalismo i el mon es va convertir en un únic mercat i van apareixen els països emergents(BRIC). ´-Va haver hi una consolidació de las relacionescentre-perifèria va ser la sede de las grans empreses multinacionals, va apareixen centres de I+D i sede de centres d'alta tecnologia. I a la perifèria: hi ha zones de exportació, un desenvolupament de països emergents (BRIC): per tant haver una abundància de mà d'obra barata, democràcies limitades, una gran increment de la seva participació en el PIB mundial.
#Característiques de la globalitzaciósón que els components d'un producte es realitzen en lloca diferents del món, es dissenya en altre i es ven en un tercer. Buscant la producció més barata en un país que ofereix millors condicions. Per tant, apareixen fenòmens com la deslocalització, las màquiles, les zones franques, etc. Es producte de la planificació econòmica de les grans multinacionals.
-Va haver un Increment espectacularde las transaccions comercials en les últims 25 anys. Supera el valor de la producció mundial. Es produeix menys per al mercat intern i la producció s'orienta hacia el mercat mundial. Apareix tres grans centres de intercanvi comercial: Europa Occidental, EE.UU. i Japó (Tríada) últims anys se incorpora Xina, 22 països concentren el 75% del valor del comercio mundial. Hi ha un desenvolupament d'unintercanvi desigual: centre(productes manufacturats, informàtica, telecomunicacions, electrònica, automòbils, etc.) i en la perifèria (exportació de recursos naturals, mineria, productes agrícoles, ma d'obra…). Hi ha un desenvolupament de unions comercials regionals: Mercosur, la UE, ALCA, ASEAN.
-El moviment financer internacional de capitals es el fenomen de major magnitud econòmica durant laglobalització (se mouen1,5 billones $ diaris). Tres centres de bolsa concentren la major part de la compravenda de acciones d'empreses: Nueva York, Londres/Frankfurt, Tòquio. Inversions de capital en el estranger (compra de empreses, fusiones, etc…). Hi ha un desenvolupament financer com fonts d'inversió, paradisos fiscals, especulació financera, etc. La major part dels moviments es generen en laTríada .
#Els factores que possibilitat la globalització són:
•El neoliberalisme que és la ideologia impulsada por Reagan y Tatcher: el Estat no ha d'intervenir en la economia… hi ha una llibertat econòmica per les empreses. L'economia ha de ser desregularizada: lliure mercat. El món com un mercat únic. Hi ha una absoluta llibertat de comerç i de moviment de capitals, l'estat no ha de controlarres. S'eliminen les barreres, legislacions proteccionistes i reglaments que frenen els intercanvis comercials. Hi ha més flexibilitat en el mercat laboral(acomiadaments lliures). Hi ha una privatització de les empreses del estat, reducció dels despeses de l'estat en qüestions socials i una reducció dels impostos als empresaris.
•Desenvolupament de les TIC, desenvolupament dels reds informàtics...