Pràctica TEMES FONAMENTALS DE LA FILOSOFIA

Índex

Descartes. Pregunta A) ....................................................................... 2
Hume i Kant. Pregunta C) .................................................................. 5
Bibliografia ........................................................................................ 8



























1. Descartes.
A) Contextualitza les Meditacions metafísiques a laseva època i explica per quin mètode a la segona meditació Descartes arriba al cogito i de quina manera l'exemple del bocí de cera permet a Descartes definir la naturalesa del jo com a substància pensant. Explica les característiques del cogito.
Descartes inaugura amb ell la Filosofia Moderna, una nova actitud filosòfica que rep el nom d’Idealisme,. Així doncs, acaba, encara que no totalment, amb lafilosofia anterior, és a dir, l’escolàstica, que llavors comença a trobar-se en declivi.
Trenca amb l’aristotelisme i amb l’escolàstica; la seva filosofia no es basa en demostrar veritats, sinó en descobrir-les, el que significa un canvi de mentalitat necessari.
Entre Descartes i l’escolàstica hi ha un fet cultural d’importància indubtable, que és el Renaixement, que explica aquest canvi dementalitat, ja que el Renaixement es presenta primer com un acte de negació, que és el trencament amb el passat, és la crítica implacable de les creences sobre les que la humanitat vivia llavors. Però aquesta negació va esborrar de cop les sòlides creences arrelades en la mentalitat humana de l’època. Només va provocar una enorme crisi, una desorientació que fa que Descartes trenqui literalment amb elpassat. Per això, la necessitat del mètode, d’una nova manera de conèixer que ens asseguri la veritat del coneixement. I és per això que Descartes es fa present i necessari en aquesta època. El dubte cartesià, del que parlaré més endavant, reflexa la situació real i històrica del moment. L’home ha perdut les seves conviccions i no sap a què atenir-se.
En el terreny científic i filosòfic és onDescartes se situa més de ple en la seva època, assimilant les inquietuds renovadores del moment i donant-les una expressió creativa i nova. S’interessa per la investigació científica, gràcies a Beeckman, que uneix la matemàtica i la física.
La confiança en la raó com a principi del coneixement, present en tots els autors renaixentistes; la consideració de les matemàtiques com el llenguatge adequatper expressar els fenòmens naturals, tant celestes com terrestres, de Kepler i Galileu; la preocupació per una ciència pràctica que conduís no tan sols al coneixement de la naturalesa, sinó també al seu control i domini; l’interès per un mètode que conduís de manera eficaç la investigació científica i donés llum al descobriment de la veritat, present en Galileu i en altres científics i pensadorsde l’època, com Copèrnic i Harvey.

A la segona meditació, el mètode que utilitza Descartes per arribar al cogito es dóna gràcies a la inadequació dels sentits mitjançant el geni maligne, que com es pot llegir a la primera meditació, ens feia dubtar de tot, de tot els que els sentits proporcionen, fins i tot d’aquell procés en què consisteixen les operacions matemàtiques, la més prometedora fontdel saber cert, com crèiem que era. En efecte, el geni maligne impedeix que tinguem convicció plena de tot: del que es transmet pels sentits, dels nostres propis cossos, del món exterior en la seva totalitat i, com acabo de dir, de la veracitat i adequació dels productes mentals (idees) que obtenim de l’activitat intel.lectual.
Ara bé, malgrat aquestes malignes accions del geni, que m’impedeix finsi tot pensar alguna cosa certa, és patent, però, que hi ha una sola cosa, segons Descartes, de la que jo puc estar segura: precisament d’això, de que estic pensant. Així, amb la trobada del cogito, canvia tot allò que havia pensat fins ara. Que totes les altres coses al voltant i dins meu siguin falses no obsta, en absolut, perquè mentre jo pensi en elles, decideixi si són o no falses (que...