Practica Dret Financer i Tributari
Páginas: 7 (1553 palabras)
Publicado: 21 de abril de 2014
PRÀCTICA I - DRET FINANCER I TRIBUTARI
SUPUESTO DE HECHO:
El 21 de Julio de 1992, el Gobierno aprobó el Real Decreto-Ley 5/1992, de Medidas Presupuestarias Urgentes (BOE de 23 de julio). Entre otras medidas, la norma legal establecía, en su artículo 1º, una modificación del tipo impositivo general del Impuesto sobre el Valor Añadido. En efecto, “con efectos a partir del 1 de agosto de1992” el tipo impositivo del IVA pasaba del 13 por 100 al 15 por ciento
Este Real Decreto-Ley fue convalidado y a su vez tramitado como Proyecto de Ley y finalmente aprobado convirtiéndose en la Ley 28/1992.
CUESTIONES PLANTEADAS:
1. ¿Es admisible que se utilice el Decreto-Ley en el ordenamiento jurídico-tributario?
El Decret-Llei és una disposició que emana directament del Govern i,a posteriori el Congrés dels Diputats s’hi ha de pronunciar. El Decret-Llei, però, consta de dues limitacions rellevants. Es tracta per una banda, de l’existència d’un pressupòsit habilitant -l’extraordinària i urgent necessitat-, i per altra banda, d’una sèrie de límits materials. Ambdues limitacions estan previstes a l’article 86.1 de la CE1.
Una de les limitacions materials del Decret-Lleiés la que determina que no podrà afectar els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats al Títol I de la CE. Degut que l’article 31 de la CE2 -configurador de la justícia tributària- es troba en aquest Títol, sorgeix el problema de fins a quin punt és admissible que s’utilitzi el Decret-Llei en l’ordenament jurídic-tributari.
Una interpretació àmplia del terme “afectar” de l’article 86.1de la CE, podria arribar a reduir completament l’ús del Decret-Llei, ja que es fa difícil imaginar-ne un el contingut del qual no afecti, d’alguna manera o altra, algun dret regulat al Títol I de la CE. Així doncs, el TC hagué de pronunciar-se al respecte i ho féu de tal manera que va rebutjar la interpretació tan àmplia i extensiva que s’apuntava anteriorment. El fet de rebutjar aquesta àmpliainterpretació de l’article 86.1 de la CE, però, no és suficient, en tant que aleshores es fa evident la importància d’establir els límits per a l’utilització del Decret-Llei en matèria tributària. En la STC 128/19973 s’estableix com a límit per a la utilització del Decret-Llei en matèria tributària, i per tant vulnerarà l’article 86 de la CE “cualquier intervención o innovación normativa que, porsu entidad cualitativa o cuantitativa, altere sensiblemente la posición del obligado a contribuir según su capacidad económica en el conjunto del sistema tributario.” Aquesta mateixa sentència també estableix que és precís tenir en compte en cada cas en quin tribut concret incideix el Decret-Llei.
En resum, doncs, sí que pot utilitzar-se el Decret-Llei per regular matèria tributària. Ara bé,caldrà tenir en compte els requisits que el TC estableix en la STC 182/1997 i que s’han explicat més amunt.
2. ¿Es posible incrementar los tipos de gravamen del IVA a través de Decreto-Ley?
Tal i com deia en la pregunta anterior, en la STC 182/1997 s’estableix que és precís tenir en compte en cada cas en quin tribut concret incideix el Decret-Llei. En aquesta sentència es tracta-concretament- l’increment dels tipus de gravamen aplicables a les bases imponibles de l’I.R.P.F., i es procedeix, doncs, a l’anàlisi del tribut concret per a determinar la constitucionalitat del seu increment mitjançant Decret-Llei. El TC afirma que aquest impost és “un tributo en el que el principio de capacidad económica y su correlato, el de igualdad y progresividad tributarias, encuentran una más cabalproyección (...)”. Fet que implica una alteració de la posició de l’obligat a contribuir segons la seva capacitat econòmica en el conjunt del sistema tributari. Degut que implica aquesta alteració, s’està vulnerant l’article 86 de la CE. En canvi, l’IVA és un impost en què el principi de capacitat econòmica no hi té rellevància i que, en definitiva, un increment dels tipus de gravamen de l’IVA...
SUPUESTO DE HECHO:
El 21 de Julio de 1992, el Gobierno aprobó el Real Decreto-Ley 5/1992, de Medidas Presupuestarias Urgentes (BOE de 23 de julio). Entre otras medidas, la norma legal establecía, en su artículo 1º, una modificación del tipo impositivo general del Impuesto sobre el Valor Añadido. En efecto, “con efectos a partir del 1 de agosto de1992” el tipo impositivo del IVA pasaba del 13 por 100 al 15 por ciento
Este Real Decreto-Ley fue convalidado y a su vez tramitado como Proyecto de Ley y finalmente aprobado convirtiéndose en la Ley 28/1992.
CUESTIONES PLANTEADAS:
1. ¿Es admisible que se utilice el Decreto-Ley en el ordenamiento jurídico-tributario?
El Decret-Llei és una disposició que emana directament del Govern i,a posteriori el Congrés dels Diputats s’hi ha de pronunciar. El Decret-Llei, però, consta de dues limitacions rellevants. Es tracta per una banda, de l’existència d’un pressupòsit habilitant -l’extraordinària i urgent necessitat-, i per altra banda, d’una sèrie de límits materials. Ambdues limitacions estan previstes a l’article 86.1 de la CE1.
Una de les limitacions materials del Decret-Lleiés la que determina que no podrà afectar els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats al Títol I de la CE. Degut que l’article 31 de la CE2 -configurador de la justícia tributària- es troba en aquest Títol, sorgeix el problema de fins a quin punt és admissible que s’utilitzi el Decret-Llei en l’ordenament jurídic-tributari.
Una interpretació àmplia del terme “afectar” de l’article 86.1de la CE, podria arribar a reduir completament l’ús del Decret-Llei, ja que es fa difícil imaginar-ne un el contingut del qual no afecti, d’alguna manera o altra, algun dret regulat al Títol I de la CE. Així doncs, el TC hagué de pronunciar-se al respecte i ho féu de tal manera que va rebutjar la interpretació tan àmplia i extensiva que s’apuntava anteriorment. El fet de rebutjar aquesta àmpliainterpretació de l’article 86.1 de la CE, però, no és suficient, en tant que aleshores es fa evident la importància d’establir els límits per a l’utilització del Decret-Llei en matèria tributària. En la STC 128/19973 s’estableix com a límit per a la utilització del Decret-Llei en matèria tributària, i per tant vulnerarà l’article 86 de la CE “cualquier intervención o innovación normativa que, porsu entidad cualitativa o cuantitativa, altere sensiblemente la posición del obligado a contribuir según su capacidad económica en el conjunto del sistema tributario.” Aquesta mateixa sentència també estableix que és precís tenir en compte en cada cas en quin tribut concret incideix el Decret-Llei.
En resum, doncs, sí que pot utilitzar-se el Decret-Llei per regular matèria tributària. Ara bé,caldrà tenir en compte els requisits que el TC estableix en la STC 182/1997 i que s’han explicat més amunt.
2. ¿Es posible incrementar los tipos de gravamen del IVA a través de Decreto-Ley?
Tal i com deia en la pregunta anterior, en la STC 182/1997 s’estableix que és precís tenir en compte en cada cas en quin tribut concret incideix el Decret-Llei. En aquesta sentència es tracta-concretament- l’increment dels tipus de gravamen aplicables a les bases imponibles de l’I.R.P.F., i es procedeix, doncs, a l’anàlisi del tribut concret per a determinar la constitucionalitat del seu increment mitjançant Decret-Llei. El TC afirma que aquest impost és “un tributo en el que el principio de capacidad económica y su correlato, el de igualdad y progresividad tributarias, encuentran una más cabalproyección (...)”. Fet que implica una alteració de la posició de l’obligat a contribuir segons la seva capacitat econòmica en el conjunt del sistema tributari. Degut que implica aquesta alteració, s’està vulnerant l’article 86 de la CE. En canvi, l’IVA és un impost en què el principi de capacitat econòmica no hi té rellevància i que, en definitiva, un increment dels tipus de gravamen de l’IVA...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.