Preguntes Plató 2N Batx

Compareu la concepció platònica del coneixement amb una altra concepció del coneixement que es pugui trobar en la història de la filosofia.
El problema del coneixement en la filosofia grega ja va interessar als filòsofs antics des dels seus inicis. En interessar-se pel funcionament de la physis (naturalesa), ja van adonar-se que aquesta canvia constantment i que a través dels sentits noméscopsem aspectes parcials, fragmentaris, efímers i passatgers. Per tant, no aconseguim tenir una visió estable i global sinó només efímera (fenomènica). A aquest tipus d’informació la varen anomenar OPINIÓ. Opinió o DOXA té més aviat un significat pejoratiu: inestable, pobra, enganyadora, falsa, etc...
Va ser sobretot a partir d’Heràclit i Parmènides que la filosofia es va centrar en aquest aspecte, enla qualitat de les nostres informacions, tot distingint entre la informació que rebem a través del sentits (DOXA-opinió), i la raó. Els sentits ens subministren una informació canviant, contradictòria (els contraris com ells deien) mentre que la raó busca l’estabilitat mitjançant un procés d’abstracció, més enllà dels sentits (metafísica). La raó depura tot allò que canvia i fixa aquells aspectesque sempre perduren. Heràclit ho va anomenar “harmonia de contraris” i Parmènides “ser”.
L’oposició entre sentits i raó va ser una constant en la literatura filosòfica. Els sentits es van associar amb el cos, amb la mortalitat i la raó amb la divinitat, amb l’autèntica realitat: la immortalitat. Coincideixen doncs en l’ésser humà dues facultats. Aquells que estan desperts es guiaran per la raómés enllà de la informació laberíntica subministrada pels sentits i aconseguiran el coneixement de la veritat. I aquells que estan “adormits" només es quedaran amb les aparences o fals coneixement.

En el pla ètic i polític, els sofistes van fer cas omís a aquesta distinció i van afirmar que els humans no tenim capacitat suficient per assolir un coneixement absolut de les coses, i calacontentar-se amb una visió parcial i relativa. I aquest criteri ho van aplicar a l’àmbit de les normes socials, costums o lleis de les polis. Aquestes no són iguals arreu perquè no responen a lleis absolutes. Per tant, ningú no està en possessió de la veritat, atès que aquesta no existeix o, almenys, els humans no la podem obtenir. En el camp de la política aquesta doctrina es va traduir en la cultura pròpiade la democràcia: els governs s’han de regir per aquells que aconsegueixen sumar el suport de l’opinió de la majoria.

Plató, al contrari dels sofistes, considera com Sòcrates, que aquest escepticisme i relativisme dels sofistes ha impregnat els dirigents polítics d’un comportament individualista i oportunista, i això ha propiciat la corrupció entre els governants i ha provocat la crisi idecadència d’Atenes. És per això que Plató es marca com a objectiu el demostrar que sí és possible assolir la veritat de les coses i també l’existència de valors absoluts que guiïn la conducta dels polítics i dels ciutadans. Això és possible a través de la raó. Així s’explica la proposta que ell presenta per tal de superar la crisi que viu Atenes, un filòsof-rei o una mena de monarca il•lustrat (o tambéuna aristocràcia de filòsofs-governants), atès que està en possessió de la veritat o d’allò que convé al poble. Ho justifica mitjançant la Teoria de les Idees o de les Formes, de clara influència pitagòrica.


4. Quin sentit creieu que pot tenir avui la distinció entre opinió i ciència? (2 punts)

En el sentit clàssic, opinió i ciència tenien un sentit, respectivament de subjectivitat ovisió fragmentària, passatgera de la realitat. Per contra ciència (o episteme) adquiria un sentit de saber segur, no canviant. Actualment, l’opinió i la ciència tenen un sentit també útil i vigent. Davant de l’allau d’informacions diverses, contradictòries, i sovint enganyoses, ja sigui en l’àmbit de la política, de l’ètica, de la salut, de la medicina, necessitem contrastar els diversos punts de...